Coordinació publicoprivada, clau per combatre la saturació turística a Barcelona

Després de la pandèmia, el negoci del turisme en ciutats com Barcelona s'enfronta a una nova era en la qual les regles de joc s’han de tornar a traçar. EAE Business School, en col·laboració amb la consultora 3Capital, ha elaborat l'estudi "Càrrega proporcional derivada: aplicació a la destinació Barcelona" en què es proposa un model teòric matemàtic de repartiment equilibrat de l'oferta d'allotjaments turístics sobre un territori que, des de la premissa de la necessària col·laboració entre les administracions públiques i el sector privat, ofereix una possible solució sostenible davant de la "saturació turística" d'algunes destinacions.

"El greu impacte de la COVID-19 és un punt d'inflexió i una oportunitat per crear un nou model de turisme més equilibrat i sostenible, i també per repensar el model de creixement de les destinacions urbanes i de vacances amb especial atenció a la coordinació entre les administracions públiques i el sector privat ", assenyala l'autor de l'estudi i professor d'EAE Business School, Tomeu Pons.

Abans de la pandèmia, aquest sector era un dels motors principals d'activitat econòmica de Catalunya, amb una despesa superior als 21.000 milions d'euros el 2019 i un pes del 12% del PIB i el 14% de l'ocupació, superior a qualsevol activitat industrial, tal com recull l'informe. A Barcelona, ​​el sector turístic suposava més de 150.000 llocs de treball directes i indirectes, un 8,6% de l'ocupació total, i era la quarta activitat en creació de riquesa (7,3% del PIB).

La ciutat concentrava una de cada tres empreses turístiques de Catalunya, gairebé quatre de cada sis llocs de feina i recaptava més de la meitat dels ingressos de l'impost turístic a Catalunya. Aquestes xifres van patir una retallada tràgica el 2020: l'arribada de turistes va baixar en un 77,3%, mentre que els ingressos es van reduir un 88%.

Càrrega proporcional derivada: un model sostenible postcovid

En aquest nou context, l'estudi proposa la fórmula "Càrrega Proporcional Derivada (CPD)”, que parteix de dividir la ciutat en zones més petites que, a partir del centre, reparteixen ones expansives (en aquest cas, de descompressió) mitjançant les quals s'estima la quantitat equilibrada d'allotjaments per a turistes. Quan les ones més properes al centre de la ciutat arriben a una determinada proporció entre allotjaments turístics i usos residencial, comercial, oficines o terciari, aquests i la seva càrrega sobre el territori es deriven virtualment sobre la següent ona, i així fins als límits de la ciutat.

"Les zones centrals, amb més presència d'allotjaments turístics, deriven la càrrega sobrant cap a la següent ona de manera successiva fins a trobar una àrea “lliure” disponible per a la localització de nova oferta sense risc de sobrecarregar l'equilibri d'usos prèviament determinat. És a partir d'aquesta zona on el sector podria desenvolupar-se, no necessàriament en ubicacions llunyanes de centre de poc o nul interès per als visitants de la ciutat ", detalla el professor d'EAE Business School, Tomeu Pons.

“Tenint en compte que el 2019 la despesa mitjana diària d'un turista allotjat era de 195 euros en serveis de proximitat com la manutenció, l’oci, les compres i el petit transport, la dispersió dels allotjaments sobre un territori crea importants fluxos econòmics multiplicadors sobre els negocis i comerços propers, ja que, al contrari del que pugui semblar, el turista passa més del 50% de temps en espais propers al seu allotjament”, detalla Pons.

L'estudi proposa un índex de càrrega i usos de 80% residencial, 10% turisme, 5% oficines i 5% comercial. "En qualsevol cas, l'índex ha de tenir correspondència i ser coherent amb els usos tradicionals de barri i amb la planificació a mitjà i llarg termini previst per les administracions públiques", assenyala Pons.