El Suprem decidirà si alguns ajuntaments han de tornar la plusvàlua municipal per un error legal

Alguns tributs municipals són voluntaris per als ajuntaments, com és el cas de la plusvàlua municipal. Això significa que perquè els puguin exigir als contribuents, hi ha d'haver un acord previ d'imposició d'aquests tributs vàlidament publicat i aprovat pel ple del consistori, i cal tenir en compte que alguns ajuntaments no van aprovar en el seu moment aquest acord o no el van publicar al respectiu butlletí oficial de la província. En aquest cas, les seves ordenances estarien exigint un tribut que no es podria exigir perquè no hi hauria cap acord previ a la imposició. Ara el Suprem decidirà quines són les conseqüències per al consistori que no hagi fet els deures legals i podria suposar la impossibilitat de cobrar la plusvàlua als habitants.

El Text Refós de la Llei d'Hisendes Locals (TRLRHL) fa referència a l'article 59.1, als tributs locals que els ajuntaments han d'exigir obligatòriament. Aquests són l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) i l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM). La resta de tributs o taxes són potestatius (és a dir, voluntaris) per als ajuntaments, com és el cas de la plusvàlua municipal.

“Això suposa que perquè els puguin exigir als contribuents hi ha d’haver un acord previ d'imposició d'aquests tributs vàlidament publicat. El Tribunal Suprem decidirà quines són les conseqüències que un ajuntament no hagi publicat aquest acord d'imposició en relació amb aquests tributs municipals, i això podria suposar la impossibilitat d'exigir-los als contribuents”, assenyala José María Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico.

En què consisteix l'acord d'imposició

Aquest acord d'imposició és necessari per a impostos de cobrament voluntaris per part dels ajuntaments, com és el cas de la plusvàlua municipal o l'Impost sobre Instal·lacions, Construccions i Obres (ICIO). Encara que hi hagi una ordenança fiscal aprovada per l’ajuntament per exigir el pagament d’aquests tributs, és obligatori complir aquest requisit.

Així es preveu a l'article 15.1 del TRLRHL, quan indica, en relació amb aquests impostos voluntaris, que "les entitats locals hauran d'acordar la imposició i supressió dels seus tributs propis, i aprovar les corresponents ordenances fiscals reguladores d'aquests."

Aquest “acord d'imposició” de cadascun d'aquests tributs municipals l'ha d'aprovar el ple de l'ajuntament. El problema és que alguns ajuntaments no van aprovar aquest acord o bé que no el van publicar al respectiu butlletí oficial de la província. En aquest cas, les seves ordenances estarien exigint un tribut que, sense acord previ d'imposició, seria inexigible.

L'assumpte és a la taula del Suprem

El Tribunal Suprem posarà negre sobre blanc en aquesta qüestió. Mitjançant interlocutòria de 23 de març d'aquest any (recurs 5534/2021), l'Alt Tribunal ha acordat determinar si és possible dur a terme la impugnació indirecta de l'ordenança fiscal de la plusvàlua municipal o de l'ICIO quan es recorre una liquidació d’aquests impostos. En cas que declarés que sí que és possible aquesta impugnació indirecta, els contribuents podrien anul·lar les liquidacions dictades en aquests dos impostos per defectes en l'aprovació de les ordenances fiscals. En concret, perquè no constaria el previ acord d'imposició.

“Estem, per tant, davant una reclamació que pot posar en perill molts ajuntaments que hagin exigit impostos i taxes municipals sense acordar-ne la imposició prèviament tal com exigeix ​​l'article 15 del TRLRHL”, recorda Salcedo.

El criteri del Suprem en anteriors assumptes resolts (sentències del 8 de novembre del 2001 i del 2 d'octubre del 2002) és que en principi sí que es pot impugnar una ordenança fiscal de manera indirecta si no es disposa de l'”acord d'imposició”. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en sentència del 4 d'abril del 2014, va declarar també que és obligatori aquest “acord d'imposició”, i en el mateix sentit es va pronunciar en sentència del 12-6-2020.

En definitiva, en anteriors ocasions els tribunals han permès qüestionar el pagament d'una liquidació de plusvàlua municipal o de l'ICIO quan l'ajuntament exigeixi ​​aquests tributs sense haver-ne aprovat i publicat l'acord d'imposició abans d'aprovar l'ordenança.

Com hauran d'actuar els contribuents

Els contribuents podrien denunciar un defecte en l'elaboració i la tramitació de l'ordenança fiscal de l'impost a l'ajuntament on visquin quan recorrin una liquidació de la plusvàlua municipal o quan sol·licitin la rectificació de l'autoliquidació d’aquest impost.

El soci d’Ático Jurídico recorda que en el recurs els contribuents haurien de recórrer la liquidació o sol·licitar la rectificació de l'autoliquidació i aprofitarien així per atacar l'ordenança fiscal per defectes en l’aprovació.

És el que es coneix com a “impugnació indirecta” d'una ordenança fiscal, procediment previst a l'article 26 de la llei 29/1998, que regula la jurisdicció contenciosa administrativa. Disposa aquest precepte que “a més de la impugnació directa de les disposicions de caràcter general, també és admissible la dels actes que es produeixin en aplicació d’aquestes, fonamentada que aquestes disposicions no són conformes al dret.”