El mercat residencial continua registrant les millors xifres de vendes des del boom immobiliari. Tota una mostra de fortalesa malgrat la situació d’incertesa per l’alça dels tipus d’interès, la inflació i el creixement dels preus.
Segons l'INE, durant el 2021 es van vendre 566.049 habitatges a Espanya, un 12 % més respecte al 2019 i gairebé un 35 % més respecte al 2020, i aquest any les pujades continuen. A l'abril, última dada disponible dels notaris, es van formalitzar 60.734 transaccions, un 15,5 % més a nivell interanual i la millor dada registrada un quart mes de l'any des del 2007.
Unes xifres que, segons Comprarcasa, "reflecteixen el viu interès dels espanyols per l'habitatge". Tot i això, la xarxa immobiliària afirma que aquesta demanda a l'alça "xoca amb el desconeixement de molts compradors sobre el mercat immobiliari i de la pròpia terminologia utilitzada en el sector".
Per aclarir dubtes, l’empresa ha recopilat 10 dels termes més usats del mercat immobiliari perquè tant compradors com venedors tinguin clars els punts de totes les operacions, des de la ITE fins al home staging, passant per una proptech o un realtor.
Les paraules clau per entendre el procés d'una compravenda de casa
1. Home staging
La bona aparença dels immobles és un factor clau en la decisió dels futurs compradors o llogaters, i en això precisament se centra el home staging: una tècnica que permet fer més atractiu un habitatge als ulls dels possibles clients gràcies a la publicació de bones fotografies als portals immobiliaris, la redecoració, una millor disposició dels mobles o fins i tot mitjançant una recreació en realitat virtual de com podria ser un habitatge d'obra nova o després d'una reforma. "L'objectiu és captar més clients potencials i també assolir una revaloració de la casa", explica la xarxa immobiliària.
2. ITE
Són les sigles d' Inspecció Tècnica d'un Edifici, un sistema de control de caràcter obligatori per assegurar la rehabilitació i la conservació dels edificis, així com per controlar el nivell de seguretat de l'immoble i dels seus habitants. S'ha de realitzar amb la supervisió d'un tècnic especialitzat, com ara arquitectes, enginyers o aparelladors, i es revisa l'estat dels elements comuns (façanes, terrats, xarxes generals de canonades i sanejament) i la correcta accessibilitat. Comprarcasa recorda que, en el cas dels edificis a partir de 50 anys d'antiguitat, han de superar amb èxit la ITE almenys cada 10 anys.
3. Nua propietat
Aquest terme jurídic es refereix al fet que el propietari té la propietat l'immoble, però no l'ús i el gaudi, com passa en el cas de les operacions de lloguer. "Si un habitatge està a la venda sota aquest terme, el propietari podria residir-hi fins a la seva mort, però la propietat recaurà en el futur comprador", expliquen des de Comprarcasa. La nua propietat ha agafat impuls a Espanya en els últims anys com a fórmula perquè els jubilats puguin aconseguir uns diners addicionals per complementar la pensió sense haver de deixar de viure a casa fins al moment de la mort.
4. Aneguet lleig
La xarxa immobiliària explica que el mercat anomena aneguets lletjos aquells habitatges la venda dels quals pot resultar molt difícil pel fet que les seves característiques no els fan atractius per al públic general. Per exemple, les cases amb sostres baixos, amb una mala distribució en què els llargs passadissos ocupen tots els m2 o amb una ubicació lluny de les xarxes de transport, que solen ser més difícils de donar sortida al mercat.
5. Proptech
Compost de les paraules property i technology, es tracta d'un terme que fa referència a totes les empreses que utilitzen la tecnologia i les eines digitals aplicades al sector immobiliari. No només es fa servir per nomenar les empreses involucrades en aquest procés, sinó per definir els canvis digitals que experimenta dia a dia el mercat immobiliari. La domòtica, l'ús de tecnologies de realitat virtual per ensenyar habitatges o les eines de big data per a la gestió de dades són només alguns dels nombrosos conceptes que engloba el terme proptech.
6. Realtor
Una paraula que moltes vegades s'utilitza com a sinònim d'agent immobiliari o venedor de propietats, encara que tècnicament no han de ser iguals. Concretament, un realtor és un agent immobiliari membre de la NAR (National Associaton of Realtors) que es regeix per un estricte codi d'ètica en el compliment de les seves funcions. A més, recalca Comprarcasa, "ha de tenir experiència contrastada al sector i formació sobre el mercat immobiliari i les legislacions per les quals es regeix".
7. Venda per xiuxiueig
Amb l'augment de la demanda d'habitatge, ha ressorgit aquesta tendència en què les agències immobiliàries tanquen amb el comprador una compravenda d'habitatge de segona mà abans que l'oferta s'arribi a publicar als aparadors, webs o portals. Una tendència a l'alça, ja que, segons les dades de la xarxa immobiliària, "aquest sistema va representar el 2021 el 20 % del total de les operacions de compravenda, un 10 % més que l'any anterior. En la venda per xiuxiueig, el comprador contracta el seu agent immobiliari com a representant davant del mercat, detalla molt bé les característiques i necessitats de l'habitatge que busca amb l'objectiu que s’hi posi en contacte quan tingui disponible un immoble d'aquestes condicions. Coneixent per endavant els requisits del comprador és molt més senzill oferir-li un habitatge que s’ajusti a les preferències, i això contribueix a reduir la taxa de clients insatisfets entre un 13 i un 15 %”.
8. Cèdula d’habitabilitat
Es tracta d'un document administratiu que acredita que un habitatge té els requisits tècnics, higiènics i sanitaris mínims per ser habitat. És imprescindible disposar d’aquest certificat per fer qualsevol tràmit de compravenda o de lloguer, així com per donar d'alta serveis com l'aigua, la llum o el gas. Els requisits i la vigència de les cèdules d'habitabilitat varien depenent de la comunitat autònoma, encara que en general solen tenir una vigència de 15 anys i han d'estar signades i supervisades per un arquitecte o aparellador. Per validar un habitatge, es tenen en compte principalment factors com la salubritat i la superfície útil, la distribució de l'espai i l'alçada de les habitacions.
9. Certificat o etiqueta d’eficiència energètica
És un altre dels documents imprescindibles si es vol llogar o vendre un habitatge, ja que reflecteix el consum energètic tenint en compte aspectes com els sistemes de ventilació, il·luminació, calefacció i refrigeració o aigua calenta. Totes les dades analitzades es recullen en una escala de qualificació que va des del nivell A (el més eficient) fins al nivell G (el menys eficient). Per obtenir l'etiqueta d'eficiència energètica el propietari ha de contactar amb una empresa, enginyer, arquitecte o tècnic autoritzat. Es tracta d'un servei que no està regulat per les institucions, per tant cada empresa pot cobrar una tarifa diferent. "Després de l’elecció, el tècnic encarregat haurà de recopilar tota la informació del consum energètic de l’habitatge (materials de les parets i finestres, orientació i dimensió de l’habitatge, eficiència de l’aire condicionat, instal·lacions elèctriques i calefacció…) per tal d’emetre l’etiqueta. Després d'això, l'últim pas és registrar el document davant de l'organisme competent de la comunitat autònoma o regió per certificar-ne la validesa", recorda la xarxa immobiliària.
10. Escriptura i títol de propietat
Encara que al sector immobiliari es tendeix a utilitzar aquests dos termes de forma indistinta, aquests dos aspectes presenten diferències. El títol de propietat només és un concepte que representa la propietat legal de l'habitatge i els drets que es transmeten del venedor al comprador. D'altra banda, l'escriptura de propietat és el document físic i legal que transmet el títol de propietari al comprador.