El Congrés reprèn la tramitació de la Llei d'habitatge, però per a una reunió

El Congrés dels Diputats reprendrà el proper dimarts la tramitació de la Llei d'habitatge un any després de la seva aprovació al Consell de Ministres, encara que el que s'ha previst és una reunió de la ponència, a porta tancada, i de menys de mitja hora de durada.

En concret, la ponència de la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana s’ha convocat dimarts a les 11.30 hores, però hauran d'acabar abans de les 12.00 h, que és quan està programat l'inici del ple del Congrés, que és incompatible amb qualsevol altra reunió oficial a la Cambra.

En aquest ple s'hauran de debatre i votar dos decrets lleis del govern, l'últim paquet de mesures econòmiques contra la crisi i el d'incentius a la contractació laboral i la prestació especial per a artistes.

Discrepàncies dins del govern i amb els socis

El projecte de llei d'habitatge va trigar a sortir del Consell de Ministres per diferències entre els dos socis del govern. Va arribar al Congrés el febrer del 2022 i, després de superar el debat de totalitat al març, va trigar dos mesos fins que es va donar via lliure a la presentació d'esmenes parcials, i tot això malgrat que els dos socis del govern van demanar que es tramités d'urgència.

Al maig, Unidas Podemos va presentar una sèrie d'esmenes per modificar el text que havien pactat al si del Consell de Ministres, cosa que va tornar a paralitzar la tramitació del projecte de llei. En les últimes setmanes, sembla que s'han anat acostant postures, cosa que justifica la convocatòria de la ponència.

Un dels punts de discrepància entre els socis del govern era la definició dels grans tenidors d'habitatge, que al text original són aquells que tenen més de 10 habitatges. El Ministeri de Transports sembla ara disposat a rebaixar aquesta xifra, amb condicions. Unidas Podemos volia fixar-ho en cinc.

L'executiu també està disposat a suprimir el caràcter retroactiu de la prohibició de desqualificar els Habitatges de Protecció Oficial (HPO). Fonts del Ministeri han aclarit a l'agència Europa Press que només s'aplicarà als HPO construïts a partir de l'entrada en vigor del text i no als anteriors, com recollia la redacció original.

Pel que fa a altres propostes, queda per veure la definició final del mercat residencial en tensió. El projecte de llei explica que aquesta situació es produirà quan en una comunitat autònoma el cost de la hipoteca o el lloguer (sumades les despeses de subministraments bàsics) superi el 30 % dels ingressos o la renda mitjana de la llar.

Així mateix, també es declararà un mercat com a tens quan el preu de compra o lloguer d'habitatge experimenti en els darrers cinc anys un creixement acumulat superior a cinc punts a l'IPC de la comunitat autònoma. Pel que fa a aquest darrer punt, tant ERC com EH Bildu van presentar esmenes perquè la bretxa es reduís de cinc a dos punts per sobre de l'IPC regional.

El problema competencial

Altres esculls són els detalls del límit del preu dels lloguers en zones tenses, els incentius fiscals a l'IRPF per estimular el lloguer a preus assequibles, i l'àmbit competencial de la llei (ERC vol garanties que no anul·li la llei d’habitatge catalana).

De fet, Esquerra va presentar una esmena de totalitat per cenyir la norma a l'"àmbit incidental" de les competències del govern central, ja que "totes les comunitats autònomes tenen assumida als seus estatuts d'autonomia, sense excepció, la competència plena en matèria d'habitatge". El seu text alternatiu, tanmateix, no va superar la seva tramitació al Congrés i va ser rebutjada amb 300 vots en contra i només 28 a favor.