Com se sol·licita un habitatge social i quins són els requisits

idealista

14 febrer 2023, 20:05

L'habitatge social a Espanya té diversos noms en funció del grau de protecció i el règim (protecció oficial, HPO, HPPA, habitatge protegit, etc.). Estan destinats a oferir una llar a les persones amb una situació econòmica que els impedeixi accedir a una residència en altres condicions. Què són? Com s'hi accedeix? Ho expliquem en aquest article.

Què és un habitatge de protecció oficial o HPO?

L'habitatge social o protegit té un preu inferior al de mercat. Presenten unes característiques determinades (mida, ubicació, etc.) i per poder-hi accedir els sol·licitants han de complir certs requisits. Aquests habitatges només es poden destinar a residència habitual i permanent, tant de lloguer com de compra.

Els HPO poden ser de dos tipus:

Habitatges de protecció oficial de promoció pública

Són les que promou l'Estat, i s'adjudiquen als llogaters mitjançant un sorteig públic (sempre que es compleixin els requisits). Per poder optar-hi, els interessats s'han d'inscriure al registre de demandants de la comunitat autònoma corresponent.

Habitatges de protecció oficial de promoció privada

Els habitatges socials de promoció privada són construïts per promotores immobiliàries o cooperatives que reben una subvenció de l'Estat per compensar el preu limitat de venda o de lloguer. Igual que amb les altres, cal complir una sèrie de requisits.

Característiques dels habitatges socials

Els habitatges socials compten amb una característiques que els diferencien dels lliures:

Domicili habitual i permanent: els HPO han de ser la residència permanent dels llogaters. Si se'n detecta un altre ús, per exemple, el de segona residència, s'imposarà una sanció. És a dir, els llogaters no podran posseir un altre habitatge i hauran d'estar empadronats a la comunitat autònoma de l’habitatge.
Preu limitat : el preu de venda o lloguer el fixa l'Estat i sempre ha de ser inferior al del mercat lliure. Altrament, no tindrien sentit. Per accedir-hi, s'exigeix que les famílies tinguin un nivell de rendes determinat segons l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples).
No són de lliure disposició: els habitatges de protecció oficial no es poden traspassar mentre no transcorri el termini estipulat per l'administració corresponent, que normalment és de 10 anys. D'altra banda, cal destacar que és possible que els traspassos següents s’hagin d'ajustar als límits que imposi la regulació.
Beneficis fiscals i ajuts: els habitatges socials gaudeixen de beneficis fiscals i ajuts perquè s'hi pugui accedir (préstecs, subvencions, etc.).

Per sol·licitar un habitatge social, has d'estar inscrit al registre de demandants d’HPO de la teva comunitat autònoma per poder participar en el sorteig públic. Com que els requisits canvien d'una comunitat a una altra, és convenient que t’acostis a l'òrgan competent perquè et pugui aconsellar.

Tipus d'habitatges de protecció oficial

Hi ha diferents tipus d'habitatges socials segons el grau de protecció i les característiques:

Habitatges amb protecció pública bàsica (HPPB): es caracteritzen per tenir una superfície construïda màxima de 110 m2, excepte en els casos en què es destinin a famílies nombroses, que podran arribar fins als 150 m2. Tenen un règim de protecció de 20 anys, encara que es poden vendre abans si es compleix un preu màxim de venda legal.
Habitatges de preu limitat (HPPL): la seva superfície màxima és de 150 m2 i només poden estar construïts en sòl destinat a habitatge social.
Habitatge d'integració social (HIS): són habitatges destinats a persones que necessiten protecció social. Mai no es poden tenir en propietat, però sí en arrendament. La seva superfície és de 130 m2 com a màxim.
Habitatges amb protecció pública per a arrendament (HPPA): per accedir a aquests habitatges es requereix una renda màxima anual. La superfície és de 110 m2, però en els casos de família nombrosa poden arribar fins als 150 m2. Alguns d'aquests habitatges tenen opció de compra (HPPA OC).
Habitatges de preu taxat (HPT): són cases inicialment destinades a la compra, encara que es poden llogar posteriorment complint unes condicions.

Per accedir a qualsevol habitatge social calen una sèrie de requisits sine qua non. Si els sol·licitants no els compleixen, no hi tindran accés. Les comunitats autònomes són les que fixen aquestes condicions, que difereixen segons el tipus de protecció de les cases i el règim (lloguer, lloguer, opció de compra o compra).

Aquests són els requisits comuns que cal reunir per poder accedir a un habitatge social en règim de compra:

Cal ser major d’edat.
Cal estar inscrit al registre de demandants d’HPO de la teva comunitat autònoma.
Els membres de la unitat familiar sol·licitant no poden ser propietaris d’una altra casa.
No es pot haver estat propietari d'un altre habitatge de protecció oficial anteriorment.
L'habitatge ha de ser la residència habitual.
No es pot superar el límit de rendes establert. Cada comunitat autònoma el fixa depenent del tipus d'habitatge, però sol ser de 2,5 a 5,5 vegades l'IPREM.
No hi poden accedir les persones que hagin obtingut ajudes en matèria d'habitatge per part de l'Estat en els darrers 10 anys.

D'altra banda, hi ha els requisits del lloguer social. En aquest cas, hi entren en joc algunes càustiques que el diferencien del règim de compra, tot i que també depèn de la comunitat autònoma.

Per accedir a un lloguer social, s'han de complir alguns d'aquests casos:

Els ingressos del sol·licitant (juntament amb els de la unitat familiar) no poden triplicar l'IPREM.
Cal ser major amb nacionalitat espanyola. També és vàlid el permís de residència permanent.
No es pot ser propietari de cap habitatge, tant en el cas del sol·licitant com de la unitat familiar.
No es pot rebre cap tipus d’ingressos, ja sigui per treball o prestacions.
Si s’està jubilat i es tenen deutes hipotecaris que superin les prestacions.
Si es tenen fills menors o es tracta d’una família monoparental amb fills a càrrec.
Si es tenen 60 anys.
Si a la unitat familiar hi ha un membre amb una discapacitat d'almenys el 30 %.
Persones vulnerables.
Que la unitat familiar inclogui un membre que hagi estat víctima de violència de gènere.