L'AMB vol accelerar la construcció de 6.000 habitatges assequibles abans del 2030

L'habitatge ha esdevingut un dels grans desafiaments socials i urbanístics a Catalunya, especialment a l'entorn metropolità de Barcelona, on la pressió sobre el mercat residencial és més intensa. En els darrers anys, l'encariment dels preus ha superat la capacitat econòmica de moltes famílies, dificultant l'accés a una llar digna. Per fer front a aquesta situació, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té previst promoure la construcció de 6.000 habitatges protegits, tant en règim de lloguer com de compra, durant els propers cinc anys. Aquests se sumaran al pla anunciat pel Govern de Salvador Illa per aixecar 50.000 habitatges fins al 2030.

Ramon Torra, gerent de l'AMB, ha assenyalat que actualment tenen sòls disponibles a diferents municipis per assolir aquest objectiu, tot i que ha afegit que la xifra podria ampliar-se si augmenten les ajudes disponibles. Així ho ha expressat durant la jornada 'Polítiques d'habitatge a l'àrea metropolitana de Barcelona', celebrada aquest dijous a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat).

D'aquesta manera, si als 6.000 nous habitatges se sumen els 5.000 pisos públics construïts entre el 2019 i el 2025, l'AMB haurà impulsat uns 11.000 habitatges protegits en una dècada, segons han explicat fonts de la institució.

Torra ha remarcat que es fan servir "tots els instruments" a disposició de l'AMB per garantir que aquesta producció es mantingui en el temps. També ha explicat que es treballa en paral·lel en la generació de nou sòl perquè el 2030 hi hagi "projectes i edificis en marxa que superin els volums actuals".

Per dur a terme aquestes promocions, es fan servir tres eines principals: l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Promocional (IMPSOL), l'operador Habitatge Metròpolis Barcelona (una societat mixta formada per l'AMB, l'Ajuntament de Barcelona i Nicrent Cevasa) i el Consorci Metropolità de l'Habitatge.

Impuls a la col·laboració publicoprivada

A la trobada van participar el president de la Generalitat; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque; el vicepresident executiu de l'AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón; i el subdirector general de Política i Ajuts a l'Habitatge del Ministeri, Anselmo Menéndez.

Collboni va subratllar durant la intervenció que "la crisi de l'accés a l'habitatge requereix una resposta coordinada a escala europea, estatal, autonòmica, metropolitana i municipal". Ha destacat també iniciatives com 'Mayors for Housing', des de la qual, segons ha explicat, es promouen mecanismes perquè ciutats i regions puguin accedir directament a fons destinats a la creació d'habitatge.

Per part seva, Balmón ha insistit en la necessitat de reforçar la col·laboració entre sectors públics, privats i socials per combatre l'emergència residencial. "No tenim prou capacitat pública per resoldre aquest problema sols. Cal teixir aliances entre tots els actors implicats per revertir una dècada d'inacció en polítiques d'habitatge", va declarar.

Durant la jornada també es va esmentar el protocol signat el 2020 entre el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), la Generalitat i l'AMB amb l'objectiu d'impulsar la promoció de lloguer assequible a l'àrea metropolitana. En el marc d'aquest acord, es va preveure la construcció de 1.206 habitatges en quatre anys.

Aquest conveni s'ha prorrogat fins al 2025 per afegir 242 habitatges més de protecció oficial. A més, Menéndez ha confirmat que s'està preparant un nou protocol per al període 2026-2030 per continuar fomentant l'habitatge assequible en règim de lloguer. Pel que fa a la rehabilitació del parc residencial existent, els fons europeus Next Generation han permès millorar 6.809 habitatges entre el 2022 i el 2025.