Aprovat al Parlament català que els ajuntaments puguin desnonar ocupes

El ple del Parlament català ha aprovat una proposició de llei impulsada per Junts per Catalunya que permet que els ajuntaments puguin instar el desnonament d'un habitatge ocupat de manera il·legal en casos en què els amos siguin grans propietaris (que tinguin en propietat 10 o més pisos) i no es facin càrrec d’iniciar el desallotjament per via judicial. Aquesta nova norma té el vistiplau de les immobiliàries de Catalunya, tot i que lamenten que el text aprovat hagi tret capacitat de maniobra a les comunitats de propietaris.

La nova norma, tramitada d’urgència per lectura única, ha tingut el suport de PSE, ERC, Junts i Ciutadans, el vot en contra de CUP i Comuns, i l’abstenció de Vox i PP.

El text inicialment preveia que les comunitats de veïns també poguessin impulsar per iniciativa pròpia el procediment de denúncia per al desnonament d'habitatges ocupats on hi hagués problemes d'“alteració de la convivència”, però la norma finalment no inclourà aquesta possibilitat, un fet que lamenten els API de Catalunya. Tot i això, les immobiliàries aplaudeixen l'aprovació i la celeritat amb què s'ha tramitat la norma, ja que dona instruments a les administracions públiques per actuar davant l'ocupació il·lícita d'habitatges en els casos en què es produeixen situacions d'alteració de la convivència veïnal.

Carles Sala, portaveu i responsable jurídic dels API de Catalunya: "Ha faltat valentia per donar confiança a les comunitats de propietaris perquè puguin actuar directament als jutjats".

Tal com recorden des de l'organisme, els col·lectius de professionals de la propietat immobiliària (COAPI de Barcelona-AIC) impulsen i vetllen perquè els propietaris mantinguin la funció social de l'habitatge, perquè s'utilitzi amb la finalitat per a la qual va ser previst i per evitar els usos anòmals que acaben repercutint negativament en la qualitat de l'estat del benestar. "Sovint, determinats grans tenidors es desentenen d'aquestes ocupacions il·legals perquè la titularitat de l'immoble és circumstancial", assegura l'expert.

Amb aquesta llei, els consistoris podran iniciar l'acció judicial per desnonar els ocupes. Segons la Generalitat, grans propietaris i bancs no emprenen en moltes ocasions cap acció als tribunals, cosa que fins i tot dificultava l'acció dels cossos policials.

Amb la modificació, les administracions en podran demanar la tramitació sempre després d'advertir els propietaris dels immobles, que tindran un mes per respondre a la petició. Per als propietaris hi haurà multes d'entre 9.000 i 90.000 euros en cas d’ignorar els requeriments, hauran de sufragar els costos del desnonament i podrien arribar a perdre l'habitatge, que se cediria a l'autoritat competent de la zona per destinar-lo a ús social.

Catalunya aglutina el 42 % de cases ocupades

Catalunya és la regió d'Espanya on hi ha més ocupació: concentra una mica més del 42 % de totes les cases ocupades del país. El primer semestre del 2022 i segons dades del Ministeri de l'Interior, hi havia 4.341 habitatges ocupats, fet que suposa un 6,42 % menys que l'any anterior.

L'autonomia catalana no només és actualment la que lidera els casos d'ocupacions, sinó també on sorgeixen fenòmens que després es repliquen a diferents parts d'Espanya, com l'ús de la “tècnica de la pizza”, que permet als ocupes disposar d'un tiquet abans d'entrar a l'habitatge per justificar posteriorment que hi estan residint i evitar així el desallotjament immediat per part dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Aquesta tàctica s'està utilitzant a Catalunya des del 2018, encara que en els darrers anys s'ha propagat a altres parts d’Espanya.

La comunitat també ha estat l'escenari d'una investigació judicial que ha revelat que les màfies especialitzades en l'ocupació d'habitatges s'embutxaquen milers d'euros gràcies als pactes a què arriben amb els grans propietaris, com ara bancs o fons d'inversió, per abandonar els immobles a canvi de percebre una compensació econòmica.