Els advocats auguren una allau de demandes contra les normes locals que prohibeixen els pisos turístics

Els ajuntaments d’algunes ciutats espanyoles, com Madrid, Barcelona o Palma de Mallorca, han optat per aprofitar les seves competències urbanístiques i aplicar mesures restrictives als habitatges turístics. A vegades, al límit de la legalitat. Molts despatxos d’advocats, per part seva, preveuen un augment considerable de litigis arran d’aquestes normatives, ja que poden haver vulnerat la lliure competència o els principis de plans urbanístics.

Barcelona i Sant Sebastià, dues de les ciutats amb més afluència turística, van blindar el centre històric d’habitatges turístics. En el cas de Barcelona, no es poden donar llicències noves. Per obrir un nou pis turístic, n’ha de tancar un altre. Donosti, per part seva, va posar en marxa el passat 27 de març una ordenança que dividia la ciutat en tres zones: la part A, Part Vella, no concedirà més llicències.

La capital espanyola està preparant un Pla Especial d’Implantació d’Ús de l’Allotjament, semblant a la mesura empresa per Barcelona. La seva aprovació s’espera per finals d’any i el seu objectiu és limitar l’activitat d’aquest tipus de pisos a 90 dies l’any, a més d’una llicència urbanística amb una sèrie de requisits, com un accés independent des del carrer. Això il·legalitzaria el 99% dels pisos turístics existents a Madrid avui en dia.

Diferents despatxos d’advocats s’han pronunciat en considerar que moltes d’aquestes normatives vulneren el dret a la lliure competència. María Jesús Serrano, del despatx Serrano, Alberca & Conde, considera que les demandes procediran des dels professionals. També adverteix que ja hi ha una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de maig de l’any passat, que falla a favor de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), davant al Peuat.

Aquesta sentència és la que està servint de referència per altres municipis. “Provocarà demandes, perquè tots els afectats recorreran”, explica Serrano. “Aquesta sentència diu que l’Ajuntament quan aprova el pla territorial, declara que el seu objectiu és equilibrar l’ús residencial amb l’ús hoteler. Però les mesures que adopta provoquen que l’ús hoteler creixi un 346% i això desequilibra la intensitat de l’ús urbanístic establerta en el pla general”, puntualitza.

És la tercera sentència contra Barcelona. Oviedo també n’acumula dues. L’última es va dictar el mes d’abril en favor d’un particular. Aquest volia llogar un pis a turistes en una cinquena planta, quan la normativa municipal només permet fer-ho en baixos i primeres plantes.

El president de Fevitur, Bartolomé Gomila, preveu una normalització de la situació en un parell d’anys i explica que ja s’han presentat al·legacions contra la normativa de Palma de Mallorca. “Hem denunciat la llei de Balears davant de la Comissió Europea i estem estudiant en detall la normativa de l’Ajuntament de Madrid per presentar un recurs en cas que s’aprovi en els termes actuals”, confirma Gomilia.

La sòcia del despatx Serrano, Alberca & Conde recalca que Madrid pot rebre una cascada de recursos si la regulació plantejada pel Consistori tira endavant. “Si obligues a fer que un habitatge canviï d’ús residencial a terciari, tal com passarà amb els pisos turístics dels 90 dies, estàs desequilibrant la intensitat d’ús establerta al Pla General pel centre de la ciutat”, en opinió de Serrano.

Per l’advocada, podrien estar “incurrent en faltes de competències, en ingerències en el contingut essencial del dret a la propietat i discriminacions davant d’altres propietaris”.