Espanya ha estat un dels països més beneficiats de l'acord històric que han aconseguit els líders europeus per fer front a la crisi del coronavirus.
Dimarts passat, de matinada i després de quatre dies d'intenses negociacions, els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea van donar llum verda a la posada en marxa d'un fons de 750.000 milions d'euros destinat a minimitzar l'impacte de la COVID-19, batejat com a ‘fons de reconstrucció’, i que inclou tant préstecs com ajudes directes. Per primera vegada, es finançarà a través d'emissions de deute conjuntes i està subjecte a efectuar reformes.
Espanya s'emportarà 140.000 milions d'euros de l’import total, dels quals 72.500 milions d'euros seran ajudes directes i la resta, préstecs per retornar. De totes maneres, per aconseguir aquests recursos, el Govern ha de realitzar un pla de reformes i inversió en els pròxims anys i comptar amb el vistiplau dels socis comunitaris.
Per fer-se una idea de les mesures que venen, n’hi ha prou de repassar les recomanacions que realitza cada any la Comissió Europea a cada país. En el cas d’Espanya, se centren en la reducció dels desequilibris que arrosseguen els comptes públics, lluitar contra la temporalitat laboral, reforçar les pensions i el sistema sanitari, impulsar la inversió en I+D+i i avançar en els objectius d'eficiència energètica.
"Aquestes recomanacions aborden les grans febleses o deficiències en els Estats membres que cal millorar, les reformes que s’han de dur a terme. Sempre han estat molt interessants, però no sempre han tingut els efectes necessaris en els Estats membres perquè era a les seves mans decidir si les aplicaven o no. Ara, aquest instrument cobra força”, va explicar després de la cimera Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.
Repassem les reformes en les quals, sí o sí, ha d'avançar Espanya per poder accedir a les multimilionàries ajudes europees:
1. Ajustar els comptes públics a mitjà termini
Brussel·les ha suspès temporalment l'exigència que els països tinguin un dèficit públic inferior al 3% del seu PIB i un deute públic que no arribi al 60%. A curt termini, Europa aprova servir-se de la despesa pública per frenar els efectes de la crisi de la COVID-19 i podria haver-hi puges d'impostos, encara que demana als socis un pla d'ajust pressupostari de cara al futur.
Així, quan la situació econòmica ho permeti, Espanya haurà d’"aplicar polítiques pressupostàries destinades a aconseguir una posició fiscal prudent a mitjà termini i garantir la sostenibilitat del deute, al mateix temps que es fomenta la inversió". Recordem que es tracta d’un dels països amb més dèficit i deute. Enguany, el dèficit es podria disparar fins al 10% i el deute, per sobre del 110%.
2. Frenar la temporalitat laboral
Espanya és el segon país de la UE amb la taxa d'atur més alta (només Grècia la supera) i un dels que registra una major taxa de temporalitat. Segons Brussel·les, els contractes de curta durada generen desigualtat i resten potencial econòmic al país, per la qual cosa és necessari prendre mesures en aquest sentit. Entre les seves propostes hi ha simplificar els incentius a la contractació, impulsar la conversió de contractes temporals a fixos i millorar el funcionament dels serveis públics d'ocupació. A més, defensa els efectes que han tingut les últimes reformes laborals i demana reforçar-ne els assoliments.
3. Reforçar la sanitat
La crisi del coronavirus ha posat sobre la taula algunes vulnerabilitats del sistema sanitari espanyol. Segons la Comissió, hi ha problemes estructurals vinculats a la falta d'inversió en infraestructures o a les mancances en les condicions de treball dels sanitaris. Així mateix, considera necessari reforçar l'atenció primària i la sanitat digital.
En aquest sentit, Brussel·les insisteix que “a mitjà termini, és important garantir que la probable reducció de recursos pressupostaris deguda a la crisi econòmica no afecti la cobertura sanitària de la població i provoqui desigualtats en l'accés".
4. Reforçar les pensions
En matèria de pensions, la Comissió Europa recomana prendre mesures per evitar el col·lapse del sistema públic de les pensions i garantir que sigui viable a llarg termini. Per exemple, aposta per mesures compensatòries que permetin assumir la despesa de vincular les pensions a la inflació i ajornar la posada en marxa de l'anomenat factor de sostenibilitat.
5. Millorar l'eficiència de les ajudes socials
"El difícil context econòmic i social resultant de la pandèmia exigeix una solidaritat intergeneracional a favor de les generacions més joves", assegura Brussel·les, que reclama "millorar la cobertura i la suficiència dels sistemes de renda mínima i ajuda a les famílies".
En aquest sentit, cal recordar que Espanya és el país europeu amb el nivell més baix d'ajudes per fills, que les prestacions per atur estan repartides entre diferents plans i que moltes ajudes arriben a pocs potencials beneficiaris.
6. Impulsar la lluita contra el canvi climàtic
Brussel·les recomana augmentar l'estalvi energètic i avançar en l'objectiu de lluitar contra el canvi climàtic. Per a això, considera necessari invertir en infraestructures que millorin la gestió de l'aigua i reduir el consum energètic dels edificis. "La reducció del consum energètic dels edificis i el desenvolupament de xarxes energètiques intel·ligents i de l'emmagatzematge de l'energia elèctrica procedent de fonts renovables contribuirien a gestionar millor la demanda. Cal fer esforços més importants per promoure el transport sostenible i l'economia circular", recalca la Comissió.
7. Reforçar l'educació
L'obligada aposta per l'educació en línia derivada del coronavirus és un altre dels fronts oberts per a Espanya. Segons la Comissió, el Govern ha de millorar l'accés a l'aprenentatge digital perquè arribi també a les zones rurals i a les famílies més vulnerables. De cara al futur, demana un consens per reduir la taxa d'abandonament escolar, impulsar els estudis de ciències i tecnologies digitals, millorar la formació professional i adequar l'oferta formativa a les necessitats de les empreses.
8. Augmentar la inversió en I+D+i i reduir burocràcia
Espanya és un dels països europeus que registra les pitjors xifres d'inversió en I+D+i, tant pública com privada. A més, Brussel·les critica que moltes regions espanyoles tenen unes xifres molt baixes d'ocupació en sectors d'alta tecnologia.
D'altra banda, la Comissió demana unitat de mercat i evitar les bretxes existents entre les diferents CCAA. En la seva opinió, les múltiples normatives regionals resten productivitat a Espanya i demana al Govern que fomenti la mobilitat dels treballadors, així com una major coordinació entre les diferents Administracions per impulsar la recuperació.
Article vist a Europa demana a Sánchez aquestes 10 reformes en tres anys per anar lliurant a Espanya els 140.000 milions (Invertia)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.