Els analistes rebaixen l'optimisme provocat per les vacunes contra la COVID-19: la crisi tardarà en acabar-se

Els experts veuen un excessiu optimisme al mercat per la imminent arribada de les diferents vacunes contra la COVID-19 i alerten que l’efecte encara trigarà mesos a notar-se a l'economia.

Aquesta teoria és la que manegen analistes i gestors de fons, que descarten que la situació econòmica pugui millorar abans de mitjan 2021. En la seva opinió, la crisi encara no ha tocat fons i l'única manera que tenen els països de frenar els contagis és a través dels confinaments i les restriccions a la població, fet que té un impacte directe en l'activitat.

Segons Gilles Moëc, economista cap d'AXA Investment Managers, a pesar que el mercat ha reaccionat fortament a les bones notícies preliminars sobre les vacunes, “aquestes no alteraran la trajectòria del creixement del PIB en la majoria dels estats desenvolupats abans de mitjan 2021".

Des del seu punt de vista, i tenint en compte que la vacunació començaria el desembre en el millor escenari i que han de passar tres setmanes entre les dues injeccions necessàries per completar el procés, hi ha poques raons per esperar una recuperació durant el primer trimestre del 2021. “El panorama s'aclariria a partir de la primavera del 2021, però la temporada turística d'estiu (vital per a països molt exposats al sector, com Espanya) dependrà de la capacitat de producció i de si s'aconsegueix la immunitat col·lectiva", aclareix Moëc.

L'economista creu que els governs haurien de posar en marxa més mesures d'estímul durant els pròxims mesos, principalment fiscals, davant l'escenari que les condicions sanitàries no es puguin restablir a nivells normals fins a la segona meitat del 2021.

Per Axel Botte, estrateg d'Ostrum, gestora que depèn de la francesa Natixis, no hi ha dubte que “les vacunes són un punt d'inflexió per als mercats i representen la llum al final de túnel”. Segons l'analista, “els mercats han triat ignorar els riscos a curt termini i saltar directament al que seria el nou equilibri d'un hipotètic entorn posterior a la COVID”, encara que alerta que “sense un control de la pandèmia, el creixement econòmic seguirà amb el patró actual d'avançar a batzegades”.

L'economista cap d'aquesta mateixa gestora, Philippe Waechter, també s'ha pronunciat sobre el tema i opina que, encara que el cicle econòmic s'enfortiria amb la vacuna, "la crisi no s'ha acabat”. A més, insisteix que l'impacte estructural provocat per la pandèmia "serà persistent" i "necessitarà inversió pública".

Waechter sosté que les vacunes només solucionen una part del xoc econòmic, ja que hi ha problemes estructurals que seran més duradors i adverteix que encara no sabem amb certesa quan s’acabarà el cop de la pandèmia. De moment, la incertesa continua sent elevada, la qual cosa està canviant dràsticament els comportaments de famílies i empreses. Segons l'economista, “les llars han estalviat més del que és habitual, les empreses han deixat d'invertir i els banquers centrals han decidit comprar tot el deute públic emès pels governs. Tot això té efectes secundaris, ja que massa estalvi duu a una menor demanda i a una major desocupació, mentre que una baixa inversió porta a un menor creixement potencial". 

Tampoc preveuen un impacte immediat de les vacunes en l'economia els experts de la gestora Lazard Frères, que apunten que “les notícies sobre una vacuna efectiva són clarament positives. No obstant això, encara no es coneix amb certesa la durada de la resposta immunitària després de la vacunació i encara queden per resoldre els problemes de logística”. Segons els seus càlculs, la millora econòmica no serà realitat fins a la segona meitat del 2021.

D'altra banda, Chris Iggo, CIO d'AXA Investment Managers, sosté que “els mercats volen cotitzar l’”esperança cíclica”, però les economies occidentals segueixen limitades per l'única resposta que es té fins ara als alts nivells de contagi per COVID-19: els confinaments”, recalca Iggo, que també creu que “el perill és que els mercats recaiguin ara en una fase d'esperar i veure”.

El necessari suport monetari i els nervis dels inversors

Els analistes també ressalten la importància de disposar del suport dels grans bancs centrals, a més d’estímuls fiscals.

“Les aportacions de la política monetària i fiscal i els seus nous nivells d'interacció són un suport clau per a l'activitat econòmica i els mercats financers”, segons el CIO d'AXA Investment Managers, mentre que Botte, l'estrateg d'Ostrum AM, afirma que “és de cabdal importància que els bancs centrals continuïn mitigant els riscos de liquiditat relacionats amb la durada de la pandèmia”, com han fet fins ara. Botte considera que “les esperances en la recuperació gràcies a les vacunes no són suficients per forçar un canvi en l'actual política monetària”.

Des de la plataforma d'inversió eToro també es creu que la volatilitat seguirà present al mercat i que es reflectirà el nerviosisme general que pateixen actualment els inversors fins que les vacunes estiguin disponibles i generalitzades.

Aquesta és la mateixa teoria que sosté Lazard, que creu que “fins que les vacunes facilitin tornar a la normalitat, l'economia continuarà funcionant en un entorn de restriccions, molt per sota del seu potencial, i els nervis en els mercats seguiran a flor de pell”. Amb aquest teló de fons, conclou, “les mesures de suport dels governs continuaran sent clau per preservar la capacitat de producció. Els bancs centrals hauran de centrar-se en impulsar les finances dels estats i la combinació de les polítiques fiscal i monetària hauria d'estimular els mercats financers. Si es confirma, la perspectiva d'un final de la crisi podria empènyer el valor dels actius de risc a l'alça, atesa la tendència persistent de tipus d'interès ultrabaixos”.