Via lliure per reclamar la plusvàlua als municipis que no s'hagin adaptat a la nova normativa

Els contribuents que visquin en municipis que no s'hagin adaptat al reial decret llei 26/2021 que va modificar l'impost de plusvàlua municipal perquè fos constitucional estan d'enhorabona: podran reclamar la devolució d'aquest impost tan controvertit i que es va declarar inconstitucional pel seu sistema de càlcul. Aquesta nova normativa va entrar en vigor el 10 de novembre passat i va establir que en el termini de sis mesos els ajuntaments havien d'actualitzar la seva ordenança fiscal de l'impost. Molts consistoris no ho han fet, de manera que s'obre una via per sol·licitar la devolució de la plusvàlua municipal.

El reial decret llei 26/2021 va introduir canvis importants en la manera de calcular la base imposable d'aquest impost; va modificar el sistema objectiu de càlcul (amb nous coeficients sobre el valor cadastral del terreny) i va permetre al contribuent optar perquè la base imposable es determinés comparant els valors d'adquisició i transmissió del terreny.

En aquesta normativa es va establir que “els ajuntaments que tinguin establert l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana hauran de modificar, en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquest reial decret llei, les seves ordenances fiscals respectives per adequar-les al que es disposa”. Mentrestant, en aquest termini de sis mesos els consistoris podien aplicar directament les normes de quantificació de la base imposable previstes a la nova normativa utilitzant els coeficients màxims aprovats.

Però què passa amb aquells consistoris que no han adaptat les seves ordenances al reial decret llei 26/2021? Poden exigir vàlidament l'impost a partir de l'11 de maig del 2022?

José María Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico, assenyala una polèmica resolució de la Direcció General de Tributs (depenent del Ministeri d'Hisenda), en la qual recorda que el reial decret llei 26/2021, a més de donar sis mesos per adaptar la ordenança municipal, estableix una salvaguarda, consistent en el fet que, fins que es dugui a terme la modificació de l'ordenança fiscal per adequar-la a la nova redacció, serà aplicable el que disposa la llei. És a dir, la normativa estatal aprovada, prenent els coeficients màxims.

Per a Tributs, doncs, que un ajuntament no hagi adaptat la seva ordenança fiscal a la nova normativa de l’impost de plusvàlua municipal en el termini de sis mesos és una simple irregularitat no invalidant. És a dir, aquests ajuntaments podrien continuar exigint l’impost aplicant la norma estatal. Quina és la finalitat? Que els consistoris que no hagin fet els deures puguin continuar recaptant aquest impost malgrat no haver complert la llei.

Tot i això, José María Salcedo assegura que els arguments de Tributs són molt qüestionables i que aquesta resolució és molt polèmica. Segons la seva opinió, no té sentit que la llei estatal imposi un termini de sis mesos d'adaptació de l'ordenança fiscal de cada municipi si després els ajuntaments poden continuar aplicant indefinidament les previsions de la normativa estatal esmentada.

El fiscalista, a més, recorda que Tributs es refereix a l'article 48.3 de la llei 39/2015, un article referit a actes administratius fora de termini, quan el supòsit dels sis mesos de termini no hi té res a veure. És a dir, l'organisme dependent del Ministeri d'Hisenda recorre a un article que no té res a veure amb el supòsit en qüestió.

"Però és que, a més, cal tenir en compte que lʻimpost de plusvàlua municipal és un tribut dʻexigència voluntària per part dels ajuntaments", assenyala Salcedo.

En efecte, el Text Refós de la Llei d'Hisendes Locals (TRLRHL) es refereix al seu article 59.1, als tributs locals que els ajuntaments han d'exigir de manera obligatòria. Aquests són l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) i l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM). La resta de tributs o taxes són potestatius, és a dir, voluntaris per als ajuntaments, com és el cas de la plusvàlua municipal. Per aquest motiu, per exigir aquests tributs hi ha d’haver un acord previ d'imposició aprovat i publicat al butlletí o diari oficial.

Per tot això, Salcedo entén que la decisió municipal de no adaptar la seva ordenança reguladora de l'impost de plusvàlua municipal al reial decret llei 26/2021 (un tribut d'exigència voluntària per als consistoris mateixos) “podria ser interpretada com l'expressió de la seva voluntat de no continuar cobrant aquest impost, almenys fins que es dugui a terme aquesta adaptació”.

En quart lloc, en fòrums tributaris es comenta que és possible considerar que l'ordenança municipal, no adaptada més enllà del termini de sis mesos, és nul·la de ple dret, i que, per tant, no hi ha manera de quantificar la plusvàlua en el concret ajuntament de què es tracti. Per això, encara que l'impost seria exigible, no hi hauria normes vàlides per quantificar-lo. En aquesta tessitura, podria ser convenient recórrer les liquidacions dictades o rectificar les autoliquidacions presentades, a més d’impugnar de manera indirecta l'ordenança municipal no adaptada al reial decret llei 26/2021.

És possible que l'ajuntament exigeixi l'impost retroactivament, quan modifiqui l'ordenança?

Cal preguntar-se si seria possible que un ajuntament, quan finalment dugui a terme la modificació de la seva ordenança, per adaptar-la al reial decret llei 26/2021, exigeixi l'impost de plusvàlua municipal de manera retroactiva als contribuents.

Doncs bé, la resposta a aquesta pregunta seria negativa, segons l'opinió de José María Salcedo, tenint en compte que la sentència del Tribunal Suprem de 19-12-2011 (recurs 2884/2010) ja va declarar que “això suposaria admetre una retroactivitat de grau màxim ja que afectaria no només un període impositiu ja iniciat, sinó també obligacions sorgides com a conseqüència de les meritacions ja produïdes".

Per tant, com que la plusvàlua municipal és un impost de meritació instantània, considerem que no seria possible que la modificació de l'ordenança, per adaptar-la al reial decret llei 26/2021, pretengués exigir, amb caràcter retroactiu, l'impost a transmissions realitzades abans de la seva entrada en vigor, recalca el soci d'Ático Jurídico.

Com han d'actuar els contribuents

El soci d'Ático Jurídico estima que és possible reclamar la devolució de la plusvàlua municipal a partir de l'11 de maig del 2022 en aquells municipis on l'ajuntament encara no hagi adaptat la seva ordenança fiscal. Segons la seva opinió, el que és raonable és que aquesta devolució es refereixi a les transmissions que es facin a partir d'aquesta data, que és quan ja no és possible continuar aplicant transitòriament el reial decret llei 26/2021, i fins al dia que entri en vigor la nova ordenança. Totes les transmissions realitzades en aquest període serien les que quedarien sense cobertura jurídica, ni cap norma per quantificar el tribut.

Quant a les noves liquidacions de plusvàlua municipal, i tenint en compte la possible declaració d'inconstitucionalitat del reial decret llei 26/2021, l'advocat aconsella presentar recursos preventius per salvaguardar els drets dels contribuents en cas que aquesta inconstitucionalitat fos finalment confirmada.

"Hi ha molts arguments per continuar qüestionant l'exigència de la plusvàlua municipal després de la declaració d'inconstitucionalitat (STC 182/2021), quan s'aplica la nova normativa per quantificar la base imposable, aprovada pel reial decret llei 26/2021", sentencia Salcedo.