Suports i critiques a la mesura de Colau: destinar un 30% dels pisos nous a ús social

Des de diferents fronts, es demana que Barcelona atengui al mercat de l’habitatge. Bé sigui per augmentar el parc d’habitatge, per respondre a la pujada de preus, o per fer-lo més accessible a totes les capes de la societat. Tot un repte per un Govern municipal caracteritzat per un fort activisme entorn de l’habitatge.

En el que portem de 2018, hi ha 730 habitatges iniciats a Barcelona. Si el ritme de construcció continua per aquest camí, el pronòstic és acabar l’exercici amb una xifra que superi 2010, l’any amb més habitatges lliures iniciats des que va esclatar la crisi (1.913 habitatges).

El sector de la construcció, per tant, comença a donar símptomes d’estabilització. Ara mateix, no se sap si s’allargarà aquesta tendència. El dilluns 18 de juny, l’Ajuntament de Barcelona va passar el primer tràmit per exigir a les promotores que un 30% del que construeixin es derivi a ús social. I aquestes no han encaixat bé la proposta: ningú els va consultar abans de portar-la a votació i en són part implicada.

La proposta sorgeix d’una iniciativa presentada el febrer, capitanejada per entitats socials, com la PAH i el Sindicat d’Inquilins. Fins que la Generalitat l’aprovi, que és el pas definitiu, queden encara mesos. Es calcula que a la tardor la mesura entri en vigor, però de moment, ha suposat un conflicte amb el sector privat i els col·legis professionals, als quals no es va informar de la mesura. L’equip d’Ada Colau ha comptat amb els vots favorables del seu partir, BComú, i ERC, PSC i la CUP. El Partit Demòcrata, Ciutadans i el regidor no adscrit (Gerard Ardanuy) es va abstenir. El PP va votar en contra.

Suport a la mesura, però no a les formes

Menys el PP, tots els grups municipals (els que van votar a favor i els que es van abstenir) donen suport a una mesura així: implicar als actors privats a ampliar el mercat de l’habitatge social. Tot i que cadascun amb els seus matisos.

Després que el dijous 14 de juny, l’equip de Colau informés sense preavís de recórrer una moratòria d’obra nova, fonts d’ERC expliquen que això despertava una “gran inseguretat jurídica” i podia portar una pluja “d’indemnitzacions” per part de les promotores. Un cop retirada de la Comissió d’Urbanisme, el partit veu amb bons ulls la mesura. “No és la millor mesura, però és un pas”, puntualitzen.

El regidor Jordi Martí (PdeCat) recolza la mesura, però està en desacord amb les formes de tirar endavant la modificació del PGM. També té “dubtes jurídics” i no recolza que s’hagi afrontat “a esquena de tot el sector immobiliari”. “Improvisació, falta de rigor i cap informe que estableixi l’impacte econòmic de la mesura”, lamenta Martí. “És una cortina de fum fruit de la seva incapacitat de gestió aquests tres anys”.

El que va ser el regidor d’Urbanisme, Daniel Mòdol (PSC), explica que no aporten res nou: “aquesta mesura ja s’estava duent a terme al barri de la Marina, amb un 40% de les promocions privades destinades a ús social”. A més, opina que “el mercat de l’habitatge a Barcelona ha d’eixamplar-se” per no perdre oportunitats. “La mesura és benvinguda però el seu impacte serà mínim”. Només sumaria 300 habitatges per any.

L’Associació de Promotores de Catalunya (Apce) ha valorat emprendre accions legals, ja que “s’obstaculitza la seva activitat”. Seguint els arguments de Mòdol, el director general de l’Apce, Marc Torrent, diu que les promotores ja estaven compromeses a destinar un percentatge a habitatge social, però no en aquestes condicions. “Aquesta modificació del PGM va contra la legalitat”, lamenta Torrent, ja que el sòl consolidat no es pot exigir destinar-lo a habitatge social. Sí el sòl urbanitzable, que és com ho feien fins ara.

Més enllà de què no hi hagi consens entre el sector privat i entitats socials abans de presentar la mesura, aquesta aixeca certs dubtes a nivell jurídic i d’aplicació, ja que suposa canviar el Pla General Metropolità. Salvador Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico, creu que la mesura que pretén aprovar l’Ajuntament podria entrar en conflicte amb el Real Decret Legislatiu 7/2015. A més, la mesura encara té recorregut i pot canviar molt: “falta concretar a qui afectarà i si es podran donar llicències sense complir aquest requisit”.