El desnonament és el mecanisme legal que permet a un propietari recuperar l'ús del seu immoble i desallotjar el llogater. La llei d'Arrendaments Urbans (LAU) preveu diversos motius per poder desallotjar l'arrendatari morós d'un local. En aquest article t’expliquem tot el que has de saber sobre el desnonament d'un local comercial o local de negoci.
La demanda de desnonament d’un local comercial pas a pas
Hi ha diversos motius pels quals es pot iniciar el desnonament d'un local comercial; la més freqüent, la manca de pagament. Segons l'article 27 de la LAU, “l'incompliment de qualsevol de les parts de les obligacions del contracte donarà dret a la part que sí que les ha complert a exigir el compliment de l'obligació o a promoure la resolució del contracte d'acord amb el que disposa l'article 1.124 del Codi civil”.
Per tant, amb un sol mes que el llogater deixi de pagar el lloguer d'un local comercial, el propietari podrà començar els tràmits perquè es procedeixi al desnonament. Per evitar els morosos, convé consultar el fitxer de morositat immobiliària per obtenir tota la informació del consultat.
Si el desnonament es produeix per impagament de les rendes, els passos que cal seguir per fer fora el llogater morós serien els següents:
Pas 1. Requeriment de pagament
Abans de res i tenint en compte com són d'extensos els processos de desnonament a Espanya, sempre s'aconsella buscar una manera amistosa per solucionar la situació. De vegades, enviant un burofax que reflecteixi les quantitats degudes i el termini per pagar-les és suficient. Tot i això, encara que el morós segueixi sense pagar, aquesta comunicació farà impossible enervar el procés de desnonament.
Pas 2. Demanda de desnonament
Si el burofax no serveix, caldrà presentar una demanda als jutjats, moment en què s'emprèn el procés de desnonament. En aquesta demanda s'expressa el motiu pel qual se sol·licita el desnonament del local comercial (impagament de rendes, activitats il·legals, realització d'obres no consentides, etc.) i es demana al jutge que doni per finalitzat el contracte d'arrendament.
La demanda ha d'estar signada per un advocat i un procurador i anar acompanyada del contracte de lloguer.
Pas 3. Decret d'admissió
Uns 30 dies després de presentar la demanda, encara que el termini oscil·la segons la càrrega de feina del jutjat, s’emet el decret d'admissió. En aquest document, que arribarà per correu certificat a l'inquilí demandat, ja hi apareixen assenyalades les dates del judici i del desnonament.
Pas 4. Termini d'oposició
Des que el llogater rep la demanda, té 10 dies per oposar-s'hi. Si s'hi oposa, caldrà anar a judici. Si tot va bé, la sentència que dicti el jutge donarà la raó al propietari i es procedirà al desnonament del local comercial a la data assenyalada al decret d'admissió.
Si no s'oposa a la demanda, el jutge donarà la raó al propietari i, mitjançant un decret d'arxiu, s'efectuarà el desnonament sense haver d'anar a judici. Aquesta situació escurça el temps de desnonament.
Pas 5. Llançament
El llançament o desallotjament és la darrera part del procés. És la fase en què es procedeix a desallotjar el llogater morós del local comercial (si és que encara hi segueix) i el propietari recupera la possessió de l’immoble.
Quant costa el desnonament d'un local comercial?
Si el propietari és una persona física, no haurà de pagar les taxes judicials. Només s’haurà de fer càrrec de la contractació de l'advocat i el procurador. La mitjana de contractació d'un advocat per a un desnonament per impagament es podria situar al voltant dels 650-700 euros, però depèn del local comercial, del preu del lloguer i d'altres variables.
Pel que fa als honoraris del procurador, encara que els fixa la llei poden variar per qüestions com el preu de l'arrendament. El preu mitjà de contractació d'un procurador per a un desnonament per impagament és de 300 euros.
Com s’atura el desnonament d'un local?
El llogater té la possibilitat d'enervar el desnonament si en el termini de 10 dies des que rep el requeriment del jutjat paga el deute. Això es pot fer si el propietari no envia el requeriment de pagament abans de posar la demanda. Després d’això, l’única via per parar el desnonament d’un local comercial és guanyar el judici.
Drets del llogater d'un local comercial
En cas que el local de negoci llogat es posi a la venda, el llogater tindrà el dret de compra preferent, encara que depèn del que s'hagi pactat al contracte d'arrendament. El mateix passa amb la possibilitat de subarrendar el local sense necessitat del consentiment del propietari; segons la llei es pot fer, però depèn del contracte.
A més, en funció del tipus d'obres i reparacions i el temps que comportin, el llogater té dret a demanar que se li’n restitueixi l'import. En cas que les obres durin més de 20 dies, l'arrendatari tindrà dret que la renda es disminueixi proporcionalment a la part del local que no pugui utilitzar a causa dels treballs.
Et poden fer fora d'un local llogat?
A banda de l'impagament de la quota del lloguer, hi ha altres motius per fer fora el llogater d’un local comercial: la manca de pagament de l'actualització de la renda o de la fiança, les obres no consentides, si hi ha activitats il·legals, molestes o insalubres, subarrendament no consentit, etc.
Quant de temps es necessita per desnonar un local?
A Espanya, el termini mitjà per fer efectiu un desnonament de lloguer de local comercial és de sis mesos, però es poden superar àmpliament. El temps depèn de la càrrega de feina del jutjat que dugui l'assumpte.
Què passa després d'un desnonament d'un local comercial?
Quan el propietari guanya el judici, el llogater pot ser condemnat al desnonament, a pagar el deute reclamat més el que es generi fins al dia del desnonament i també a pagar les costes del procés (els honoraris de l'advocat i del procurador). Ara bé, molts llogaters són insolvents i no tenen propietats, ni diners, ni nòmines embargables.
Per què Barcelona es diu així? Origen i significat del seu nom
Barcelona és una ciutat que desperta l'interès de molts per la seva arquitectura, cultura i gastronomia, però més enllà dels seus atractius turístics, el seu nom amaga una història fascinant que pocs coneixen. Per què Barcelona es diu així? L'origen i el significat d'aquest nom han estat objecte de llegendes, estudis històrics i diverses teories al llarg dels segles.
Viure a Palma: millors zones, cost de vida i avantatges
Residir a Palma és molt més que residir a una ciutat mediterrània. La capital balear ofereix un entorn dinàmic, cosmopolita i ple d´història, on la qualitat de vida es converteix en una experiència diària. Per això, atrau els qui busquen tranquil·litat al costat del mar però també qui busca una vida urbana amb totes les comoditats.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
