
El ple del Congrés debatrà i votarà aquest dijous la llei d'habitatge, fet que suposa l'últim tràmit de la norma a la cambra baixa abans de passar al Senat amb l'objectiu que entri en vigor abans de les eleccions autonòmiques i municipals del proper 28 de maig.
Després de portar el projecte de llei més d'un any bloquejat al Congrés, el govern ha decidit prémer l'accelerador l'última setmana en vigílies de les eleccions, cosa que ha provocat l'enuig d'algunes formacions com Vox o Ciutadans, que han acusat PSOE i Unidas Podemos d’aplicar el "corró parlamentari".
Així, la darrera setmana el text es va aprovar en ponència a porta tancada dimarts i a la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana dijous, aquesta última reunió ja en sessió pública.
La intenció del govern és que a la cambra alta s'accelerin els treballs amb la intenció que s'aprovi al primer ple de maig perquè la nova llei estigui en vigor abans fins i tot de la campanya de les eleccions municipals i autonòmiques del 28M.
Acords amb ERC i Bildu per aprovar la llei
La llei va passar el filtre de la comissió amb el suport del PSOE, Unidas Podemos, Esquerra Republicana (ERC) i Bildu, i el vot en contra del PP, Vox, Ciutadans, PDeCAT i Coalición Canaria.
Per tenir el suport de les formacions independentistes, el govern va tancar diversos acords en matèria de límit a la pujada de lloguers, desnonaments a persones en situació econòmica vulnerable i l'ampliació de zones tenses. El projecte també té l'aval de Más País i Compromís, de manera que la votació final estimada ja gaudiria d’una majoria absoluta de 175 vots a favor.
Falta saber que farà finalment el PNB, que després de ser molt crític amb la norma per, suposadament, envair competències que pertanyen a les comunitats autònomes, va decidir abstenir-se en comissió amb l'objectiu de negociar noves esmenes relacionades amb la regulació dels pisos turístics. El PSOE va dir que estava disposat a negociar algunes esmenes addicionals relatives a la regulació d’aquest tipus de pisos.
Invasió competencial i ocupació, les principals crítiques
Precisament, de la invasió de l'Estat a les competències de les comunitats autònomes venen les crítiques de formacions com el PDeCAT, Junts o Coalició Canària.
“Per nosaltres, això clarament és una llei que genera invasió competencial”, va advertir en comissió el portaveu del PDeCAT, Ferran Bel. Per il·lustrar-ho millor, Bel va posar d'exemple les definicions que estableix la llei en matèria d'habitatge protegit o de zona tensa, que quedaran predeterminats a nivell estatal i no podran modificar les comunitats autònomes.
La diputada i portaveu de Coalición Canaria, Ana Oramas, també va atacar la matèria competencial i va arribar a dir que amb aquesta llei s'està “legalitzant l'ocupació”, en introduir noves traves als desnonaments de persones amb una situació econòmica vulnerable.
Sobre aquest últim punt també van advertir PP, Ciutadans i Vox, grups que consideren que la llei assumeix de facto el fenomen de l'ocupació i deixa indefensos els propietaris.
El govern, ERC i Bildu menyspreen les crítiques
Davant de totes aquestes crítiques se situen PSOE, Unidas Podemos, ERC i Bildu, ja que consideren que la llei tracta l'habitatge com un dret i compleix amb la Constitució.
Així es va pronunciar la portaveu d'habitatge d'Unidas Podemos, Pilar Garrido, que va ser taxativa: “La llei compleix la Constitució”. A més, va postil·lar que la norma implica "un canvi de paradigma" a l'habitatge perquè s'aborda com un dret i es basa en una política pública i no econòmica.
El diputat del PSOE, Vicent Manuel Sarrià, va subratllar que es tracta de la primera llei pel dret a l’habitatge en democràcia, i va assegurar que complirà amb el mandat constitucional i donarà "cobertura i seguretat jurídica".
Per part d'EH Bildu, Oskar Matute va negar que la llei suposi una invasió competencial i va reconèixer que la normativa potser no agradi a tothom, sobretot als "fons d'inversió". Això sí, va apuntar que tampoc no era el propòsit de la seva formació trobar el vistiplau d'aquests fons.
A les crítiques a la suposada invasió competencial també s'hi ha referit la portaveu d'Esquerra Republicana (ERC), Pilar Vallugera, que ha defensat els criteris autonomistes, però ha advertit que perduren "fins que es produeix un problema" i l'Estat decideix intervenir.