El Suprem aclareix qui ha de pagar les despeses de comunitat de l'habitatge després del divorci

El Tribunal Suprem ha resolt recentment un cas que sol ser comú després d'un divorci: el relatiu al pagament de les despeses de comunitat de propietaris pel cònjuge a què s'atribueixi l'ús de l'habitatge familiar, encara que l'immoble sigui de l'altre cònjuge. L'alt tribunal estima que l'ocupant del pis haurà d'assumir el pagament en exclusiva de les despeses comunes, tot i no ser el titular de l'habitatge, si així ho estableix el jutjat de família.

En el cas resolt, el cònjuge propietari del pis va interposar una demanda contra l’exdona reclamant el pagament de les despeses de comunitat i de la taxa d'escombraries, ja que la sentència de divorci va determinar que l'exdona faria ús de l'habitatge familiar. El jutjat d’instància va estimar la demanda i va condemnar l’excònjuge a pagar les despeses de comunitat i la taxa d'escombraries perquè es considera, segons criteri jurisprudencial reiterat, que qui ha d'assumir el pagament en exclusiva de les despeses comunes és l'ocupant del pis, ja que és qui es beneficia de l'ús de la casa. Posteriorment, l'Audiència Provincial va confirmar aquest criteri després de desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'esposa demandada.

Finalment, el Suprem reconeix també aquesta doctrina en diverses sentenciades dictades en un procediment de divorci en cas que el jutjat de família estableixi l'obligació de pagar aquestes despeses. Encara que en aquest cas enjudiciat, el jutjat de família no va fer cap pronunciament, de manera que l'alt tribunal considera que la dona no té l’obligació de pagar les despeses de comunitat. Així, estima en part el recurs interposat per l'esposa, a la qual condemna només al pagament de la taxa d'escombraries, tal com recorda Salvador Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico.

Qui ha de pagar les càrregues, impostos i despeses de l'habitatge familiar en cas de divorci

En moltes ocasions, després d'un divorci la casa familiar continua arrossegant una hipoteca per pagar. Serà el titular del préstec qui haurà de seguir pagant, tot i que l'habitatge sigui privatiu i l'ús i gaudi s'atribueixi al cònjuge no titular.

La qüestió es pot complicar si l'habitatge el va adquirir un dels excònjuges abans de contraure matrimoni i el jutge dictamina que sigui l'exdona i el fill de tots dos qui facin ús de la casa. En aquest cas, el Suprem també estableix que ha de ser l’excònjuge titular de la hipoteca qui pagui la quota mensual, ja que és l'únic prestatari i és ell qui queda obligat.

Pel que fa al pagament de l'Impost sobre béns immobles (IBI), l’ha de pagar el propietari de l'immoble i no qui el faci servir. El Suprem assenyala que el pagament de l'IBI és una obligació propter rem derivada de la titularitat del bé que correspon satisfer al propietari, amb independència que no pugui fer-ne ús perquè s’hagi atribuït a l'excònjuge i els fills.

En definitiva, les despeses i els impostos que corresponen a l'habitatge familiar els ha de sufragar exclusivament el propietari, tal com recorda Salvador Salcedo.

A qui s'atribueix l'ús de l'habitatge després d'un divorci

"El desitjable és que després de la ruptura matrimonial els cònjuges puguin arribar a acords i que l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar sigui consensuada, encara que no sempre és possible. Si no n’hi ha, l'ús de l'habitatge s'ha d'atribuir als fills comuns menors d'edat i al cònjuge en companyia del qual quedin, segons estableix l'article 96.1 del Codi Civil, amb independència que aquest cònjuge sigui o no el propietari de l'immoble", assenyala Salcedo.

En cas de custòdia compartida, el Tribunal Suprem veu possible atribuir l'ús i gaudi de l'habitatge al progenitor que tingui més dificultat d'accés a una casa, però també considera que si la situació econòmica del progenitor li permet tenir un habitatge adequat, llavors no procedeix gaudir de l'ús de l'habitatge conjugal indefinidament.

De fet, en el cas resolt recentment, l'alt tribunal afirma que atorgar l'ús de l'habitatge a la mare de manera indefinida no s’ajusta al dret. Pel Suprem, una atribució indefinida és permetre a la mare que visqui a la casa conjugal fins a la majoria d'edat del fill. "A més, assenyala el Tribunal, els seus ingressos i el que pugui percebre en liquidar l'habitatge comú li permetran accedir a un habitatge propi", indica Salcedo.

Per això, el Suprem considera que en aquest cas és procedent una atribució temporal del dret d'ús de l'habitatge d'un any a partir de la data de la sentència. Així, permet temps suficient perquè el progenitor pugui abandonar l'habitatge en comú i buscar-se’n un altre.

Un dels excònjuges es queda l'habitatge

Si un dels dos es queda l'habitatge, ha de compensar l'altre en metàl·lic o assumint-ne la càrrega hipotecària. De cara a la declaració de la renda, en aquests casos no es tributarà a l'IRPF encara que s'hagi actualitzat el valor de l'immoble en adjudicar-lo a l’excònjuge. En aquest punt, José María Salcedo, un altre soci del despatx Ático Jurídico, recorda que ja són diversos els tribunals que s'oposen al fet que l'adjudicació a un dels excònjuges tributi a l'IRPF, tot i que s'actualitzin els valors. És un tema, però, que haurà d'acabar decidint el Tribunal Suprem.

Segons la llei de l'IRPF, no hi ha alteració en la composició del patrimoni en cas de dissolució del règim de guanys i tampoc no hi ha guany ni pèrdua patrimonial en cas d'extinció del règim de separació de béns quan es produeixin compensacions o adjudicacions de béns, i això sempre que no es produeixi un excés d'adjudicació, és a dir, que un dels dos rebi més del que tenia.

D'altra banda, si la persona que es queda l'habitatge habitual decideix vendre’ en un futur, no sempre es pot aplicar l'exempció per reinversió en habitatge habitual a l'IRPF perquè Hisenda considera que el requisit que l'immoble sigui l'habitatge habitual del contribuent (que hi visqui almenys durant tres anys) cal analitzar-lo per separat respecte a cada meitat de l'immoble. Per això, per tenir dret a l'exempció per reinversió respecte a la meitat que pertanyia a l’exparella, hi haurà de viure tres anys.

Les dues persones aconsegueixen vendre l'habitatge

Si els excònjuges aconsegueixen vendre l'habitatge, cadascun obtindrà un guany o pèrdua patrimonial a l'IRPF que es valorarà per la diferència entre el valor de compra i el valor de venda de l'immoble i tributaran en funció de la proporció en què siguin propietaris. Tributaran a tipus fix al 19 % pels primers 6.000 euros de guany; al 21 % (de 6.000 a 50.000 euros) i al 23 % (més de 50.000 euros).

En cas que registrin pèrdues, també cal declarar-les i podran compensar-se amb els saldos positius obtinguts a la pròpia declaració de la renda.

Si després els diners obtinguts els reinverteixen en un altre habitatge habitual, s’aplica l'exempció per reinversió en habitatge habitual, però atenció: Ático Jurídico adverteix que si l'ús de l'habitatge es va atribuir inicialment a un dels excònjuges i han passat més de dos anys des que l'altre hi va deixar de viure, Hisenda negarà a aquest últim l'exempció per reinversió perquè considerarà que, per a ell, l'habitatge ja no és l'habitual.