La superilla de Barcelona, judicis i sentències d'un eix verd que s'enfronta a un possible desmantellament

Ada Colau segueix a l’ordre del dia tot i haver deixat el càrrec d’alcaldessa de Barcelona. La superilla de l'Eixample va saltar a l'actualitat estival per haver despertat la negativa de Barcelona Oberta (la unió dels eixos comercials turístics de la Ciutat Comtal). Si bé en un inici es va veure com un nou model de ciutat, amb més espai per als vianants i menys per als cotxes, el projecte no va estar exempt de controvèrsia. Una d'aquestes actuacions, la de l'illa de Consell de Cent, va motivar un procés judicial amb una sentència que obliga a desmantellar una transformació verda que ha costat 25 milions d'euros.

Encara que és poc probable que es desfaci, atesa la inversió que suposa i les molèsties que tornarien a generar-se, el rebuig a aquest pla de reurbanització posa en relleu “la indiferència vers la normativa dels poders públics, que col·loquen les seves motivacions electoralistes per sobre del respecte a la llei”, segons Arantxa Goenaga, sòcia i advocada de Círculo Legal Barcelona. La lletrada assenyala que el fet que “les decisions dels ajuntaments acabin als tribunals perjudica seriosament el benestar social i danya la seguretat jurídica”.

Per sobre de la llei

Si bé és cert que aquest ecosistema urbà ha suposat un salt qualitatiu a l'hora de reduir la contaminació i fomentar la mobilitat sostenible, la seva aprovació no ha seguit els procediments legals marcats. “Voler dur a terme un projecte sigui com sigui, fins i tot saltant-se la normativa urbanística, repercuteix negativament en la ciutadania”, revela Goenaga.

L'advocada recorda que “més enllà de jugar amb els diners del contribuent o de fer-li un flac favor als comerços de la zona, el problema de base és que el consistori va fer cas omís a les al·legacions dels demandants i no va rectificar”. D'aquesta manera, que l'Ajuntament passi per sobre dels tràmits legals “dibuixa un panorama de desprotecció molt perillós, ja que s'estaria donant per fet que la fi justifica els mitjans i es perdria el sentit de l'aplicació de l'ordenament jurídic”, comenta Goenaga.

Tot i que la sentència va deixar clar que s'ha de procedir al desmantellament, s'ha obert un procés de mediació per no restablir la situació anterior a les obres. Barcelona Oberta s'ha vist forçada a haver de “valorar no executar la sentència perquè els efectes encara seran pitjors”, recalca la portaveu de Círculo Legal Barcelona. En aquest sentit, els veïns també s'han mobilitzat per salvar la conversió en zona de vianants.

Per a Goenaga, comportaments com el de l'Ajuntament de Barcelona no s'han de tolerar: “A més d'haver posat el focus en el diàleg, no es va modificar el Pla General Metropolità per fer constar que es canviava una via local per una via cívica i es va donar llum verda a la superilla com un projecte d'obres ordinari”, conclou.

Recurs desestimat

El jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona va estimar al juliol el recurs de l'associació Barcelona Oberta pel qual condemna l'Ajuntament de la capital catalana a tornar al seu estat anterior diversos carrers de l'Eixample, després de les seves obres de conversió en zona de vianants, les conegudes superilles. Aquesta mesura estrella de l’anterior alcaldessa Ada Colau ha costat en concret per al carrer Consell de Cent uns 25 milions d’euros. El Consistori, ara sota el comandament del socialista Jaume Collboni, però amb necessitat de suports, recorrerà la sentència.

En concret, la magistrada del jutjat contenciós administratiu ha estimat el recurs contra l'acord adoptat per la Comissió de Govern el 26 de maig de 2022 de reurbanització del carrer Consell de Cent, més conegut com a superilla de l'Eixample. La Unió d'Eixos Comercials Turístics de Barcelona, (Barcelona Oberta) denunciava que “era una modificació encoberta del Pla General Metropolità (PGM)”.

La sentència condemna l'administració a retornar les actuacions a l'estat en què es trobaven amb anterioritat a la seva aprovació". L'Ajuntament va argumentar que la transformació és un projecte d'obres ordinari per convertir Consell de Cent en una via urbana de prioritat invertida, i es va emparar en les seves competències en matèria de medi ambient i mobilitat.

El consistori va insistir que era innecessària la modificació del plantejament perquè les obres no modifiquen el règim jurídic del sòl ni la funcionalitat del carrer, però aquestes afirmacions es veuen contradites a la sentència. "Manifestació totalment errònia, ja que passem d'un carrer que complia la funció de xarxa viària local que tenia atribuïda a un carrer, com sostenen els mateixos informes i el document que la sustenta, pensat principalment per a vianants".

L'Ajuntament recorrerà aquesta sentència

La primera tinenta d'alcalde de Barcelona, Laia Bonet, va anunciar que l'Ajuntament recorrerà la sentència que ordena desmantellar la reurbanització del carrer Consell de Cent: “Defensarem la bona feina dels serveis tècnics i jurídics de la casa”.

Per part seva, la regidora de BComú i exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha afirmat en un missatge a Instagram que no permetran que es desfaci la reurbanització de l'eix verd de Consell de Cent. Colau defensa que l'eix verd de Consell de Cent ha estat un èxit i que els veïns ho valoren positivament, i ha instat Collboni a defensar el projecte i els veïns per a una Barcelona més verda i saludable.

L'habitatge, afectat també

Les superilles de Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona també han fet que els propietaris d'habitatges apugin els preus dels seus pisos de venda i lloguer fins a prop d'un 11 %. S'espera que aquest creixement s’incrementi un cop finalitzin totes les obres a finals de maig, segons fonts del sector.

Amb l'objectiu de recuperar per a la ciutadania una part de l'espai que actualment ocupen els vehicles privats, són nombrosos els barris, com Sant Antoni, la Dreta de l'Eixample o l'Esquerra de l'Eixample que han patit afectacions al trànsit i la circulació. La cara més negativa d'aquesta gran transformació és l'augment desmesurat dels preus a l'habitatge i el lloguer.

Les obres de la superilla d'Ada Colau han despertat opinions contràries entre els veïns de les zones afectades per aquesta transformació urbana. Tot i que molts celebren els aspectes positius que el canvi portarà al barri, també els preocupa que es revaloritzi la zona. Segons testimonis recollits al reportatge, la principal por entre aquells que paguen un lloguer al barri, ja sigui d'habitatge o d'un local per regentar un negoci, és un augment del preu.

És una situació que es comença a fer realitat. Aquest any, el preu de la compravenda a la Dreta de l'Eixample ha pujat un 11,3 % segons un estudi d'idealista, i el març del 2023 es va arribar a un valor de 6.636 euros el m2.

Segons dades d'Engel & Völkers Barcelona, el preu aproximat pel que fa a la venda és de 5.000 euros el m2, encara que en algunes ocasions oscil·la des dels 3.700 euros fins als 6.000 euros. El preu mitjà de la compravenda el 2023 és de 475.000 euros. Tot i que la tendència sempre ha estat a l'alça en aquest districte de la capital catalana, a partir del mes d'agost del 2022 l'auge es va disparar desmesuradament, d'un 5,8 a un 8 %. Unes xifres que van assolir el pic màxim anual els mesos d'agost i setembre.

Segons una anàlisi de la mateixa immobiliària, les superilles suposaran un augment generalitzat dels preus tant de compravenda com de lloguer. Això és degut a la transformació urbana cap a un model més de vianants, sense trànsit i amb zones verdes, uns paràmetres molt sol·licitats actualment.