Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment

L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.

Els fills van reclamar després de retirar 50.000 euros d'un compte conjunt

La història arrenca el 2019, després de la mort d'un pare amb veïnatge civil català, cosa que implica que la successió es regeix per les normes del Codi Civil de Catalunya i no pel Codi Civil comú, aplicable a la majoria d'Espanya. L'herència es va valorar en poc més de 15.700 euros, cosa que va deixar cada fill amb una llegítima de 983,61 euros.

Els números no van convèncer tres dels quatre fills, que van decidir impugnar el repartiment sota l'argument que, mesos abans de morir, la mare havia retirat 50.000 euros d'un compte bancari conjunt, i la meitat d'aquests diners, asseguraven, s'havien d'incloure al cabal hereditari. La mare va defensar que aquests fons procedien d'una herència rebuda fa anys, però no va poder aportar documents que ho demostressin.

La demanda va ser desestimada en primera instància, però tot va canviar en apel·lació

El Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus va donar inicialment la raó a la mare, en estimar que havia provat el caràcter privatiu dels 50.000 euros. Tot i això, aquest criteri va ser posteriorment revocat per l'Audiència Provincial de Tarragona, que després d'examinar la documentació, va concloure que no es va aportar cap prova sòlida de l'origen privatiu dels fons.

Tenir un compte conjunt implica un repartiment al 50 %?

El tribunal va recordar la doctrina del Tribunal Suprem, que considera que un compte a nom de dues persones no implica automàticament que els fons pertanyin a tots dos al 50 %, però si un vol quedar-se amb la totalitat, ha de provar que el capital li pertany en exclusiva . En aquest cas, aquesta prova no existia, i com a resultat, la meitat del saldo retirat, és a dir, 25.000 euros, va passar a formar part del cabal hereditari.

L'herència va haver de ser recalculada

La sala va aplicar l'article 451-3 del Codi civil de Catalunya, que estableix que la llegítima és una quarta part del valor líquid de l'herència, repartida entre els fills legitimaris. En sumar els 25.000 euros a l'actiu hereditari, l'herència va assolir un valor de 40.537,69 euros, per la qual cosa la legítima total es va fixar en 10.134,42 euros.

D'aquesta manera, a cadascun dels tres fills demandants li van correspondre 2.533,60 euros, que la mare els haurà d'abonar juntament amb els interessos legals previstos a l'article 451-14.2, meritats des de la mort del causant.

Quan s'ha ofert un pagament parcial, els interessos es calculen en dos trams: fins a la data de l'oferiment sobre la quantitat oferta, i sobre la diferència restant fins que se n'aboni el total.

El termini per reclamar la llegítima a Catalunya

A Catalunya, l'hereu legitimari pot reclamar la llegítima en qualsevol moment després de l'obertura de la successió, sempre que no hagin passat més de deu anys des de la mort del causant, tal com indica l'article 451-27 del Codi civil de Catalunya.

Cal destacar que aquest termini queda interromput quan el legitimari presenta una demanda judicial, envia un requeriment notarial o si l'hereu reconeix expressament i per escrit el deute.

Quines proves presentar per acreditar que els fons són privatius?

Més enllà de la tensió familiar, la sentència deixa un advertiment clar: en matèria d'herències i comptes bancaris conjunts, la documentació ho és tot, reforçant un criteri que ja aplicaven altres tribunals: sense prova de l'origen privatiu, els diners d'un compte conjunt es reparteixen, cosa que pot servir com a referència en altres procediments, sobretot quan hi ha retirades de diners abans de fer-ho.

Per acreditar que els fons d'un compte conjunt pertanyen en exclusiva a un dels titulars, és recomanable conservar i presentar documents que en justifiquin l'origen, com ara contractes de compravenda, justificants de transferències, certificats bancaris o qualsevol prova que acrediti la procedència dels diners.

També és útil que el moviment de fons estigui recolzat per anotacions clares als extractes i que, si escau, es pugui demostrar que l'altre titular no va tenir intervenció quan es van generar.