El govern espanyol planteja un recàrrec de l'IBI de fins el 200% per habitatge buit

PSOE i Podem mediten establir un recàrrec d'entre un 75% i un 200% per a l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) a tots els habitatges que portin buits els últims dos anys. Es tracta d'una mesura que han acordat incloure en la futura Llei d'Habitatge i que els ajuntaments podran utilitzar per mobilitzar les cases sense ocupar que hi ha al mercat, segons La Información.

Les discrepàncies entre les dues formacions se centren en el percentatge final d'aquest recàrrec. Una diferència que, sumada a la regulació dels lloguers, està retardant una norma estatal que s’hauria d'haver aprovat el gener, segons el pacte adjunt a l'aprovació dels Pressupostos de l'Estat.

Pel que fa a l'IBI, els de Pedro Sánchez, president del govern, creuen que el millor és fixar un recàrrec del 75% per cada habitatge buit, però sempre a partir d'un nombre mínim de propietats. Per la seva banda, la formació lila planteja que aquest percentatge augmenti fins el 200% depenent del nombre d'unitats que ostenti el propietari. L'acord, ja tancat, és fixar el límit en quatre immobles sense ocupar per propietari. A partir d'aquesta xifra, Unides Podem proposa incrementar el percentatge fins al citat 200% per als grans tenidors.

La proposta del Ministeri de Transports considera que un "habitatge buit" és el que estigui desocupat durant més de dos anys sense causa justificada. Entre les causes que sí que justificarien que un immoble estigui desocupat, hi ha el trasllat temporal del propietari per feina o formació, el canvi de domicili per situació de dependència, salut o emergència social o si l'immoble es troba en obres, pendent d'una resolució judicial o si es fa servir com a segon habitatge i, en aquest cas, si porta desocupat un mínim de quatre anys.

Malgrat l'actualitat que pugui aixecar aquest assumpte, aquest punt ja s'incloïa en l'acord programàtic entre les dues formacions per crear el primer govern de coalició a Espanya el passat desembre del 2019, només tres mesos abans de l'esclat de la crisi del coronavirus. "S'ha d'establir un marc legal que defineixi els conceptes "habitatge buit" i "gran tenidor d'habitatge" i posi a disposició de les comunitats autònomes i els municipis diferents eines per fer-ne la detecció i el diagnòstic (...) Es definirà una política específica en aquesta matèria per establir les mesures més adequades: fiscals, sancionadores, d'assegurament o estímul, per mobilitzar habitatge buit, en un marc on els grans tenidors d'habitatge col·laborin amb l'administració competent per posar a disposició del mercat de lloguer l'habitatge buit a preus raonables".

L'última dada oficial d'habitatges buits és al Cens de Població i Habitatges 2011, que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va fer públic el 2013. En aquell moment, el nombre d'habitatges buits a Espanya va arribar als 3,4 milions d'unitats, el que suposava un increment del 10,8% en comparació amb el 2001, l’anterior cens.

Les dades del cens mostraven que, davant el total d'habitatges (25,2 milions), el 13,7% estaven buits (els 3,4 milions de cases comentat anteriorment). El 21,4% dels habitatges buits (gairebé 736.900 unitats) estava en edificis construïts els últims 10 anys (2001-2011), mentre que el 29,7% dels habitatges buits (més d’un milió de cases) tenen més de 50 anys, és a dir, construïdes abans del 1961.

Al cens de l'INE també es determina l'estat de conservació de l'immoble. El 84,9% es trobaven en bon estat, mentre que gairebé 520.000 cases buides no eren aptes per viure-hi, un percentatge pitjor que el dels habitatges principals o secundaris. De fet, més de 151.000 es declaraven en estat dolent o ruïnós.

Després d'analitzar les dades de l'INE, la conclusió d’idealista el 2013 va ser clara. "Tres de cada quatre cases no podien ser objecte de lloguer bé pel seu estat ruïnós o dolent, bé per l’antiguitat o bé perquè se situaven en una ciutat que, per grandària, no tenia una situació de mercat en tensió".

Entre el 2001 i el 2011, el nombre d'habitatges desocupats es va incrementar en 336.943 unitats, però en algunes comunitats, com les Balears (-16,7%), el País Basc (-14%), Madrid (-14,1%) o Catalunya (-1%), va disminuir al llarg d’aquests 10 anys.

Galícia (18,6%), la Rioja (18%) i Múrcia (16,6%) van presentar el major percentatge d'habitatges buits relatiu al total d'habitatges. Per contra, el País Basc (8%), Madrid (9,1%), Navarra (11,5%) i Catalunya (11,6%) tenen un menor pes de l'habitatge buit del total del parc residencial.

Per províncies, Orense (22,7%), Lugo (20,2%) i Castelló (19,5%) van ser les regions amb major percentatge d'habitatges buits el 2011. Les tres províncies basques, juntament amb Madrid i Barcelona, eren les úniques que presentaven un percentatge d'habitatges buits inferior a l’11%.

Article vist a
El Gobierno estudia un recargo en el IBI entre el 75 y el 200% por vivienda vacía (La Información)