El 'retail' veu la llum en la foscor: explota el fenòmen de les 'dark stores' i les 'dark kitchens'

Magatzems automatitzats que són botigues, cuines creades només per al servei a domicili, una pandèmia pel mig i un consumidor que vol gastar cada vegada més i més. El fenomen de les dark kitchens (cuines fosques) i dark stores (botigues fosques) ha explotat de manera paral·lela a la COVID-19. La necessitat de donar sortida a cada vegada més articles comprats per Internet i fer front a l'alta demanda de comandes de menjar a domicili han fet que aquest tipus d'establiments s'hagin assentat en el negoci del retail i es posicionin com una de les vies de creixement d'aquest tipus de negocis els propers anys.

"A mesura que les compres en línia es disparen durant la pandèmia del coronavirus, les empreses s'han afanyat a perfeccionar els processos d'emmagatzematge i distribució, i per això ha augmentat la demanda de les anomenades botigues fosques", expliquen des de la consultora immobiliària JLL.

Les botigues fosques són petits espais funcionals disposats com un supermercat o magatzems que estan dedicats a satisfer les comandes en línia. Algunes estan automatitzades i, per tant, no necessiten llums, motiu pel qual rep aquest nom.

"Les botigues fosques jugaran un paper clau per al comerç minorista, molt més enllà de la recent pandèmia", diu Peter Blade, directiu global de JLL. "La pandèmia ha obligat nous grups de compradors a sentir-se còmodes amb l'experiència de comprar en línia i molts no tornaran als seus hàbits tradicionals. Per a alguns minoristes, això ha significat que poden convertir les seves botigues físiques en botigues fosques, amb l'avantatge d'estar situades a prop dels centres de població perquè el lliurament sigui ràpid", afegeix Blade.

En alguns països del món, les botigues fosques eren ja un fenomen que existia abans que esclatés la pandèmia, si bé amb les restriccions es va disparar. Les cadenes de supermercats com Tesco al Regne Unit, Cols i Woolworths a Austràlia i Walmart als Estats Units ja operaven amb botigues fosques abans de la pandèmia per competir amb els ràpids temps de resposta dels disruptius minoristes en línia. Els últims mesos han apostat per aquest format de botigues i han sumat més ubicacions 'fosques' al seu parc d'establiments.

Font: Unsplash

Pel que fa a Espanya, un dels últims fenòmens de les dark stores ha aterrat recentment al país. Es tracta de la start-up alemanya Gorillas, un supermercat fantasma centrat en l'enviament a domicili

Gorillas acaba de posar el seu primer peu a Espanya amb les dues primeres botigues a Madrid, als barris de Salamanca i Chamberí, i ha començat recentment a donar servei a la ciutat.

Durant les últimes setmanes ha estudiat les necessitats dels clients madrilenys per completar un desplegament d'entre 8 i 10 botigues fosques que cobririen tota la zona interior de la carretera de circumval·lació M-30. Més endavant, s’instal·laran a Barcelona amb un model similar: dues botigues al juliol i podrien arribar fins a la desena.

Un exemple espanyol d’empresa que aposta per les botigues fosques és el gegant dels grans magatzems El Corte Inglés, que va començar el març passat la transformació del seu centre d'Eibar en una dark store.

Amb aquesta iniciativa, El Corte Inglés crearà a la ciutat armera la primera dark store d'Euskadi. Es tracta d'un gran centre de preparació i distribució de comandes d'alimentació per al comerç electrònic que donarà servei tant a Biscaia i Àlaba com a Guipúscoa, territori aquest últim on preveu incrementar la seva activitat.

I és que aquest tipus de botigues també són un salvavides per a aquests gegants: aquesta dark store farà que el grup millori els nivells de servei que ofereix als clients, així com l'operativa de preparació de comandes d'alimentació davant el creixement del comerç electrònic. De fet, les noves instal·lacions comptaran amb una oferta de més de 25.000 referències d'alimentació, incloent-hi els productes locals per tot el País Basc.

Cuines en la foscor

Que la pandèmia ha disparat l'enviament de menjar a domicili no és cap secret i que les empreses de restauració hagin hagut de canviar la seva estructura i el seu model de negoci, tampoc. Aquest lògic canvi del mercat ha tingut els darrers anys un suport que ho està convertint en un sector a l'alça: la irrupció de les anomenades dark kitchens.

El sector de la restauració s'enfronta a un possible canvi de model forçat per les restriccions i per l'auge de les plataformes de repartiment a domicili, que han trobat el seu propi format per arribar al client amb encara menys intermediaris.

"Aquest model no és nou, ve dels Estats Units i ha crescut ràpidament a Europa els últims anys. Espanya és un dels països en què més impacte ha tingut aquest servei aprofitant la proliferació de riders (repartidors de start-ups de missatgeria a domicili) de lliurament de menjar a domicili", explica Josep Maria Català Saintanes, professor col·laborador de l'assignatura Direcció de màrqueting del Grau de Màrqueting i Investigació de Mercats dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

"Les dark kitchens permeten a moltes empreses arribar a un major nombre de consumidors i fins i tot crear marques virtuals que només treballen per a les empreses de repartiment a domicili", sosté Català.

La realitat d'aquestes cuines fantasma és una mica més complexa del que a primera vista pot semblar. Realment no són cuines de les empreses de repartiment, sinó que són locals tancats al públic (d'aquí el sobrenom dark, fosques) on treballen cuiners de restaurants que, en exclusiva, realitzen comandes per a les empreses de repartiment a domicili.

A canvi, el percentatge que es queda l'empresa de repartiment és més suculent que si realment es fa la comanda al restaurant directament. A les portes d’aquests locals hi sol haver un bon nombre de riders esperant la comanda, que han de lliurar abans de 30 minuts, motiu pel qual la localització és estratègica per poder realitzar la comanda a temps.

"El menjar a domicili està creixent cada any a doble dígit; l'any passat va superar els 1.000 milions d'euros a Espanya. Aquest nou mercat fa néixer el fenomen de les dark kitchen, que apareixen per donar una solució a l'auge i consolidació dels diferents models de menjar a domicili o delivery. Es tracta de locals on tenen total prioritat les cuines i en què desapareix el mobiliari, els cambrers únicament preparen comandes en línia per als riders o repartidors de les diferents plataformes com Glovo, Just Eat, Deliveroo o Uber Eats", explica Pau Romaní, director de desenvolupament de negoci de Savills Aguirre Newman.

Per al consultor, a aquest nou model de negoci no li cal una excel·lent ubicació en termes immobiliaris, "sinó que només necessita un excel·lent posicionament en línia". "Aquest canvi d'ubicació física per ubicació digital es tradueix en una reducció de costos molt rellevant, ja que es passa de prioritzar bones ubicacions, grans façanes, zones amb un flux de vianants consolidat a cercar només un espai diàfan i ben connectat amb moto o bici de cara a un àgil repartiment, fet que es tradueix en una renda molt més econòmica i sostenible. No s’adhereix al ja famós location, location, location de la mateixa manera, sinó que aposta per un format de proximitat/conveniència", conclou.