
La demanda de pisos de lloguer continua augmentant malgrat l'encariment de les rendes i hi ha diversos factors que expliquen aquest fenomen: la manca d'oferta de pisos en arrendament, l'augment dels tipus d'interès i la inflació que estan empenyent les persones que volien comprar una casa a llogar davant de la impossibilitat de ser propietaris.
El despatx d'advocats Marín & Mateo Abogados assenyala que alguns propietaris d'habitatges de lloguer fan valer la seva posició de domini per incloure al contracte de lloguer clàusules que perjudiquen de manera desproporcionada el llogater i que sens dubte són invàlides. "La Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) és molt clara sobre això, i indica que les clàusules inserides en el contracte que perjudiquin el llogater, ja sigui arrendatari o subarrendatari, es consideraran nul·les", sosté Juan José Martín Bermúdez, advocat del despatx.
En cas que el llogater detecti alguna clàusula sospitosa al contracte d'arrendament, el millor és plantejar-ho a l'arrendador i mostrar el desacord complet.
Les cinc clàusules nul·les més habituals als contractes de lloguer
- Durada del contracte de lloguer
Una de les consultes més reiterades té relació amb la durada del contracte. És habitual que l'arrendador limiti el termini de lloguer a un any renovable. Tot i això, "malgrat haver signat un termini inferior als cinc anys de manera consensuada entre les parts, el temps mínim que hi pot estar el llogater són cinc anys, tret que decideixi rescindir el contracte amb antelació", comenta Martín Bermúdez.
El dret de desistiment possibilita la rescissió del contracte, i el llogater podrà exercir-lo “sempre que hagi transcorregut un mínim de sis mesos des de l'inici del lloguer i avisant amb una antelació de 30 dies”. Si hi hagués clàusules per sobre d'aquests temps, serien nul·les. D'altra banda, si l'arrendatari intenta anar-se'n abans del termini reflectit a la normativa o escurça el preavís, l'arrendador pot exigir una indemnització, però “sempre que estigui previst al contracte i mai podrà superar una mensualitat per cada any que resti per complir el contracte. Si el termini restant és inferior a l’any, es prorratejarà la quantitat a indemnitzar”, aclareix Martín Bermúdez.
- L'actualització de la renda conforme a l'IPC s'ha d'indicar
Tot allò relatiu a la renda també genera dubtes freqüents. Pel que fa a la seva actualització, els contractes solen incloure que la quantia de la mensualitat estarà lligada a l'evolució de l'IPC. Molts donen per fet que es tracta d'una cosa automàtica, però la veritat és que cal indicar-ho. "Si aquesta clàusula no està inserida al contracte, no s'actualitzarà la renda i l'arrendador percebrà la mateixa quantitat durant tota la vida del contracte", matisa l'advocat.
El lletrat també assenyala que aquesta clàusula esdevé nul·la si s'exposa que la renda s'actualitzarà segons l'IPC més un punt, dos punts…”. Així mateix, quan se signa un percentatge d'actualització concret, cal considerar que si supera l'IPC no serà vàlid. "Si s’indica que és un 3 % i l’IPC puja un 4 %, s’actualitzarà al 3 % perquè és la voluntat de les parts, però si l’IPC és del 2 %, s’ha de respectar aquest 2 %", explica.
- Les reparacions són font de controvèrsia
Una altra clàusula nul·la és constatar al contracte que el llogater té l'obligació de realitzar totes les reparacions que necessiti l'habitatge. "Les reparacions ordinàries derivades de l'ús quotidià de l'immoble són a càrrec de l'arrendatari, però l'arrendador s'ha de fer càrrec de les més costoses, com ara problemes amb les canonades o la instal·lació elèctrica", afirma Martín Bermúdez, i afegeix que "el llogater no es pot negar a pagar la renda per pressionar el propietari i exigir-li reparacions, ja que l'impagament pot derivar en una demanda de desnonament”.
Al capítol de disposicions poc freqüents però cridaneres, Martín Bermúdez destaca que al despatx “ens hem trobat clàusules que exposen que els mesos de juliol i desembre l'arrendatari ha de fer front a dues rendes, cosa que no es pot fer sota cap concepte”.
- Entrada de l'arrendador a l'habitatge
Martín Bermúdez també considera sorprenent que hi hagi propietaris que exigeixin la condició de poder accedir a l’habitatge quan vulguin. “El domicili és inviolable: ningú no pot entrar-hi sense el consentiment del llogater, encara que evidentment no és el propietari de l'immoble, però sí qui l'habita i, com a tal, se'n considera el domicili, excepte en casos legalment establerts per causa de força major, comissió d'un delicte flagrant o resolució judicial”, conclou.
- Despeses d'immobiliària
Només per al cas que l'arrendador sigui una persona física, es permet que s'acordi que sigui l'arrendatari qui es faci càrrec de les despeses d'intermediació de la immobiliària que hagi intervingut per al lloguer de l'habitatge, tal com recorda l'advocada titular de G&G Abogados, Carmen Giménez.
Resulta nul·la, per tant, la clàusula que obligui l'arrendatari a costejar aquestes despeses si l'arrendador és una persona jurídica.