El Constitucional permet posposar el desallotjament al llogater vulnerable i desnonat

En una recent sentència, el Tribunal Constitucional ha permès que un llogater vulnerable desnonat posposés el desallotjament

Desnonament a Lavapiés, Madrid / Gtres
Desnonament a Lavapiés, Madrid / Gtres
idealista
13 de juliol 2021, Redacció

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat un augment d'impagaments del lloguer per part de famílies que s'han vist abocades a un ERTO o a sumar-se a les llistes de l'atur. Davant d'aquest drama, el govern central ha aprovat mesures d'urgència de caràcter personal per protegir els llogaters en situació de precarietat econòmica. Mitjançant un Reial decret llei ha prorrogat la suspensió temporal dels desnonaments per a les persones que no tinguin alternativa residencial fins al 9 d'agost d'aquest any.

Aquest Reial decret llei aprovat amb motiu de la COVID se suma al Reial decret llei 7/2019 que va modificar el procediment de desnonament per impagament de rendes previst per la Llei d'enjudiciament civil (art. 441.5 LEC). L’objectiu és protegir més els llogaters en situació de vulnerabilitat i possibilitar en aquests casos la suspensió del procediment per un termini màxim d'un mes (3 mesos si el demandant és persona jurídica) fins que els serveis socials adoptin les mesures oportunes.

Això s’afegeix a una interessant sentència del 31 de maig del 2021 del Tribunal Constitucional que permet al llogater vulnerable posposar el desallotjament després de ser desnonat. Salvador Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico, apunta que el llogater en qüestió va interposar un recurs d'empara perquè després de ser desnonat se li va donar per via executiva un mes per desallotjar l'habitatge. Tot i això, considerava que necessitava més temps perquè tenia una situació econòmica vulnerable i tres fills menors d'edat (un nadó i un altre discapacitat). El llogater afectat va basar l’oposició en la vulneració de diversos drets fonamentals recollits a la Carta Magna.

El llogater pretenia romandre a la casa fins que els serveis socials li concedissin una solució residencial o almenys durant un període mínim de 6 mesos fins que s’acabés el curs escolar. El desnonament es va produir abans de la reforma de l'any 2019 i el tribunal va desestimar la petició perquè considerava que els motius d'oposició a l'execució invocats no eren cap dels que preveu l'article 556 de la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC); va obviar els motius personals exposats per tal de salvaguardar certs drets fonamentals.

El Constitucional considera que la resposta judicial donada al llogater va incomplir el deure de motivació reforçada, necessària perquè es van al·legar drets tendents a la protecció d'una família amb menors i un discapacitat. Per això, el Constitucional considera que s'ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva invocat pel llogater perquè el jutjat que va dictar l'anterior resolució (denegant-li la petició) només es va limitar a constatar la inexistència de causa legal d'oposició a l'execució sense entrar a valorar les garanties constitucionals i drets fonamentals al·legats. Per això, obliga aquest jutjat a dictar una nova resolució que respecti els drets fonamentals invocats per l'arrendatari.

El Constitucional remarca que l'arrendatari no demanava un ajornament indefinit del desallotjament, sinó simplement que fos temporal i vinculat a determinades circumstàncies personals i familiars (el final del curs escolar). Per això, estima el recurs d'empara i anul·la les resolucions impugnades. Salcedo assegura que d'aquesta manera el Constitucional permet que es dicti una nova resolució respectuosa amb el dret fonamental reconegut.

Com es produeix el desnonament d'un llogater

L'impagament de rendes és la causa més comuna de desnonament. El propietari ha d'interposar una demanda davant d’un jutjat i posteriorment es al llogater el requeriment on consta que se l’instarà a abandonar el pis, pagar, enervar el desnonament o formular-hi oposició en el termini de 10 dies.

"En funció de quina sigui la resposta de l'arrendatari, la tramitació de procediment serà diferent. Si el llogater respon amb silenci, es dictarà decret i es procedirà al desallotjament de l'immoble, també conegut com llançament, el dia indicat al requeriment. Si s'oposa al desnonament al·legant que no deu la quantitat reclamada o que és procedent enervar el desnonament, s’ha de celebrar un judici en què es dicti sentència. En cas de donar la raó a l'arrendador, li permetrà instar el llançament per via executiva", assenyala Salcedo.

El llançament és l'última actuació tendent a l'expulsió forçosa del llogater i es porta a terme amb la personació a l'habitatge arrendat de dos funcionaris del jutjat juntament amb el procurador el propietari i un manyà, que procedirà a canviar el pany del pis. Després es documenta el lliurament de la possessió a l'arrendador en una acta, que deixarà també constància de l'estat en què es troba el pis. El llançament es pot suspendre si el llogater entrega abans i voluntàriament les claus o si es produeix alguna circumstància greu que obligui a posposar-lo.

Referrer media