
Més frens al legislador català i a les seves normes. El Tribunal Constitucional (TC) s'ha tornat a pronunciar davant del que considera un “excés de competències per part del legislador autonòmic”. Això significa que queda anul·lada l'obligatorietat dels grans tenidors d’oferir un lloguer social als seus ocupes abans d'interposar un procés judicial.
El text presentat pel legislador català, la inconstitucionalitat del qual ha estat provada ara amb aquesta última sentència, establia l'obligatorietat que els grans tenidors oferissin un lloguer social als seus okupes abans d'interposar un procés judicial, de la mateixa manera que exigia la detenció dels processos judicials fins que es fes un oferiment d'aquest tipus de lloguer o es renovés.
Aquesta sentència posa de manifest que el legislador català ha excedit les seves competències, ja sigui vulnerant la competència exclusiva de l'estat per fixar les bases de les obligacions contractuals com pretenent afectar l'àmbit processal mitjançant condicions. A més, aquesta nul·litat comporta la finalització de tots els procediments administratius iniciats per l’incompliment d’aquest requisit esmentat.
Quan es va anunciar aquesta mesura, el sector immobiliari va interpretar que el govern català protegia i encoratjava l'ocupació, cosa que es traduïa en el fet que qualsevol podia entrar en una casa aliena i forçar el propietari a oferir-li un contracte de lloguer social per un import inferior al del preu del mercat.
A més, aquesta norma generava inseguretat jurídica tant en propietaris com en inversors i feia un flac favor als casos d'ocupacions a Catalunya, que lidera el rànquing com la comunitat autònoma on se’n produeixen més d’Espanya.
La llei 1/2022 del 3 de març
Aquesta és la llei que recull, entre d'altres, l'obligatorietat de donar un lloguer assequible a ocupes. La normativa es va votar a finals de febrer a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya i va tirar endavant gràcies al suport d'ERC, JxCat, la CUP, En Comú Podem i el PSC. La normativa va sortir publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 7 de març passat i va entrar en vigor l'endemà.
En concret, el text recollia que seria obligatori per part dels grans tenidors d'habitatges (considerats com a tals a les persones jurídiques titulars de més de 10 habitatges o persones físiques titulars de més de 15 habitatges) donar lloguer social a les persones en situació de vulnerabilitat, tinguessin o no un títol habilitant. És a dir, fossin llogaters o ocupes.
"Aquesta llei afronta els reptes immediats, que no admeten demora, atenent la gravetat de la situació descrita, mitjançant mesures de reforç urgents per evitar la imminent pèrdua de l'habitatge habitual de milers de famílies a Catalunya, fonamentalment, mitjançant lloguers socials", afirma el text. A més, recalca que l'objectiu és "aturar els desallotjaments de persones en situació d'exclusió residencial i dotar de seguretat a la permanència a la llar de les unitats familiars que hagin patit situacions de risc de pèrdua de l'habitatge habitual mitjançant lloguers socials, ja sigui amb arrendaments a preus taxats per part de grans tenidors o amb reallotjaments per part de les administracions públiques”.
El text, a més, recull les mesures en matèria de paralització de desnonaments que va anul·lar el Tribunal Constitucional en una sentència de gener de 2021 (sentència 16/2021) i introdueix algunes millores tècniques orientades a agilitzar la sol·licitud i la gestió dels lloguers socials obligatoris.
La normativa també amplia a set anys la cessió obligatòria d'habitatges buits dels bancs i fons d'inversió (entenent com a tals els que porten més de dos anys desocupats), i estableix que “els contractes de lloguer social s'han de renovar obligatòriament si, un cop finalitzada la durada màxima, els ocupants de l'habitatge encara es troben dins dels paràmetres legals d'exclusió residencial”.
D'altra banda, afegeix el text, "es fa extensiva l'obligació de realitzar una proposta de lloguer social abans d'interposar una demanda judicial amb relació a qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d'un deute hipotecari i altres demandes de desnonament per venciment de la durada màxima del títol que legitima l’ocupació o per la falta daquest títol en determinades circumstàncies".
És a dir, com a mesura de foment per evitar desnonaments, i a canvi de no posar demanda de desnonament o si l'aturen, els grans tenidors no vinculats a bancs i fons d'inversió podran fer la sol·licitud següent a la Generalitat: que els llogui l'habitatge on viu una família en risc de desnonament a preu de protecció oficial i s’hi quedaran com a llogaters amb un lloguer social que pagaran a l'administració. Això sí, es manté l'obligació de lloguer social si no s'hi acullen, amb les sancions corresponents si s'incompleix.
La normativa també amplia la durada mínima dels contractes de lloguer social, que estarà vigent en funció de qui sigui el gran tenidor:
- Cinc anys si és una persona física.
- Set anys si és una persona jurídica.
- Dotze anys si és un banc o un fons d'inversió.
A més, hi haurà un control de les ofertes de lloguer social obligatori i s'elaborarà un registre de grans tenidors (en aquest cas, només persones jurídiques amb més de 10 habitatges). L'objectiu d'aquest punt és facilitar el compliment de la llei, i hi haurà sancions per als qui la incompleixin.
Segons el text, el registre de grans tenidors tindrà caràcter administratiu, dependrà de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i estableix un termini d'un mes des de l'entrada en vigor de la llei perquè les persones jurídiques s'inscriguin i comuniquin el número i la relació d'habitatges de què són titulars".
Article vist a
La ley catalana sobre desahucios no está avalada por el Constitucional (Diariojuridico)