Segons experts, l'impacte sobre els grans tenidors és equiparable al que s'imposa al lloguer de llarga durada
La figura de la gran forquilla a Catalunya: drets i inconvenients
Pixabay

El gran tenidor a Catalunya es posiciona com una figura que ha patit diversos canvis arran de la nova Llei de l'Habitatge i de les regulacions sobre les zones tensionades a determinades CCAA.

En general, a Espanya el gran tenidor correspon a aquella persona que compta amb més de 10 immobles urbans o bé té una superfície construïda de més de 1.500 m2 destinada a ús residencial. A Catalunya, en canvi, correspon al propietari que té fins a 5 immobles a les anomenades zones tensionades de la comunitat.

Segons Carles Sala, portaveu dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya, la definició de gran tenidor a la comunitat ha generat nombrosos dubtes, i “actualment tenim múltiples consultes dirigides a l'administració autonòmica sobre els diferents supòsits”.

A més de constituir una figura jurídica desconeguda en el dret comparat europeu, presenta una aplicació automàtica i desproporcionada que resulta, en molts casos, “injusta i sense proporcionalitat, ja que es pretén donar per feta una capacitat econòmica pel fet de ser titular de cinc o més immobles, sense valorar cap altra situació”, aclareix l'expert.

Per la seva banda, Jesús Duque, vicepresident d'Alfa Immobiliària, indica que el gran tenidor a Catalunya pot ser vist des de diferents perspectives. "D'una banda, la regulació busca protegir els llogaters i millorar l'accés a l'habitatge a zones on els preus són molt alts. D'altra banda, crec que carrega sobre els particulars la responsabilitat de garantir l'accés a l'habitatge que correspon a les administracions públiques, i que estan mostrant la seva total inactivitat i inoperància a tot el país en aquest assumpte".

Segons el professional immobiliari, considerar gran tenidor algú que posseeix cinc propietats també és un fet excessivament restrictiu. "No necessàriament indiquen una gran capacitat econòmica o especulativa, especialment si es consideren com a part dʻun pla dʻestalvi o inversió a llarg termini".

La figura de la gran forquilla a Catalunya: drets i inconvenients
Unsplash

Drets i inconvenients del gran tenidor amb les noves normes

En aquesta regulació, l'impacte sobre els grans tenidors és equiparable al que ja se'ls imposa a l'àmbit del lloguer de llarga durada. Així ho creu el portaveu dels API. "Se'ls pretén aplicar l'índex de referència estatal com a límit per fixar els preus també als contractes de temporada o d'habitacions. Aquesta ampliació del marc restrictiu compromet seriosament la viabilitat econòmica de les seves operacions i limita la seva capacitat d'adaptació a la realitat del mercat".

Duque opina que, per als propietaris, la figura i els canvis amb les noves normes desatenen el dret a la propietat privada. "La nova llei introdueix el control de preus -a les zones de mercat residencial tensionat-; en situacions de desnonament de persones en vulnerabilitat, els grans tenidors poden estar obligats a oferir un lloguer social abans de procedir al desnonament; han de complir amb el manteniment i habitabilitat dels habitatges per garantir que les seves propietats compleixin amb els estàndards exigits per la llei; i també la Generalitat es reserva unilateralment el dret de tempteig a la transmissió d'aquests habitatges. Això vol dir que, en cas de venda, l'administració pot optar per comprar l'habitatge abans que altres compradors”.

Per al vicepresident d'Alfa Immobiliària, totes aquestes mesures són excessivament coercitives i, tot i que l'objectiu final és facilitar l'accés a l'habitatge, “em sembla que hi ha mitjans menys intervencionistes per ampliar el parc públic d'habitatge”. En definitiva, la nova llei afectarà negativament la rendibilitat de les inversions immobiliàries amb el consegüent desincentiu. "Crec que el que veurem en un futur proper és que es reduirà enormement la inversió privada mentre continuen sense aparèixer les mesures del govern".

Algunes de les conseqüències d'aquesta figura a Catalunya poden ser que aquells que han invertit en propietats com a part del seu negoci, vegin afectades la seva rendibilitat i la gestió de les seves inversions, “per la qual cosa els pot animar a desinvertir en aquest mercat i redirigir les seves inversions a altres sectors menys intervinguts”.

Si hi ha dubtes sobre si l'habitatge està en una zona tensionada , podeu consultar el Sistema Estatal de Referència de Preus de Lloguer d'Habitatge, del Ministeri d'Habitatge.