Mónica Chao
Mónica Chao

El juny del 2020 naixia l’associació Women Action Sustainability (WAS), integrada per dones amb trajectòries de referència en sostenibilitat que s'uneixen amb el ferm propòsit d'elevar la sostenibilitat al primer nivell de presa de decisions de les empreses, entitats, institucions i de la societat.

Per conèixer la trajectòria d'aquesta associació, conversem amb la seva presidenta Mónica Chao, que, com no podia ser d'una altra manera, ha implicat el grup de treball de WAS sobre “Naturalesa, ciutat i infraestructures” per enriquir aquesta entrevista. Aquest grup de talent femení reflexiona sobre arquitectura, urbanisme i nous models de ciutat.

Quins valors defensa WAS?

Creiem en un desenvolupament econòmic que satisfaci les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves per tal de garantir l'equilibri entre economia, medi ambient i benestar social.

Volem promoure un canvi que integri el benestar, l'ocupació, la riquesa i la salut amb la cura de la naturalesa, els recursos naturals, el clima, la igualtat, les qüestions de gènere i la governança. El món té clar que el nostre planeta necessita un compromís mundial. Nosaltres, a més, tenim clar que ara és el moment d'actuar.

Ens mouen valors com el compromís, el rigor, l'optimisme, la confiança i la generositat. Vull subratllar la generositat, perquè som ja gairebé 100 sòcies i totes col·laborem de manera altruista en aquesta missió. La implicació de les sòcies és increïble.

Per què la dona es posa al centre de l'acció quan la sostenibilitat ha de tenir un enfocament col·lectiu?

Estem d'acord que la sostenibilitat ha de tenir un enfocament col·lectiu. Totes les persones som part de l'acció necessària. Nosaltres, des de WAS, des del nostre propòsit, amb confiança i també amb il·lusió, volem ser un motor per generar el moviment real que es necessita en aquests temps convulsos en què vivim.

A WAS unim el talent femení a la proposta de sostenibilitat perquè pensem que es tracta de valorar el millor de tot el talent disponible i és aquest talent el que ens permetrà el canvi que necessitem. Les empreses i les organitzacions han de buscar beneficiar-se de la totalitat de l'espectre del talent humà. No fer-ho implica una posició més feble i menys oportunitats de reflectir les necessitats dels clients i altres grups d'interès. Precisament a la carta que va enviar recentment Larry Fink, CEO de Blackrock, a les empreses en les quals inverteix, feia referència a això. I és que sabem que, amb diversitat de gènere, hi ha un 15% més de probabilitats de tenir rendiments financers per sobre de les mitjanes sectorials, segons dades de la consultora McKinsey.

Les nostres ciutats són humanament sostenibles?

Avui en dia, 3.500 milions de persones vivim en ciutats. La ciutat és el sistema humà més complex i ens atreu perquè aquí podem satisfer millor les nostres necessitats bàsiques com l'educació, l'ocupació o l'assistència sanitària.

Les ciutats són els llocs on es fan visibles més clarament els importants reptes vinculats a la sostenibilitat, que són, a més, creixents a mitjà i llarg termini a causa de l'exponencial augment de la població, els actuals models de planificació urbana, l'augment del consum per càpita i el transport basat en combustibles fòssils. Algunes de les implicacions d'això són, efectivament, ciutats amb absència d'espais verds i de convivència social, la contaminació atmosfèrica, el soroll, l'absència d'espais per al vianant i la bicicleta, els preus de l'habitatge o l'absència d'equipament.

La bona notícia és que estem en un moment on les ciutats estan canviant i hem vist ja canvis importants en capitals com Londres o París. Madrid té projectes fantàstics com Madrid Nuevo Norte, amb un clar compromís mediambiental i una aposta per la transformació d’aquesta ciutat. També la prevista remodelació d'AZCA, presentada recentment pels propietaris del complex, que transformarà l'actual laberint de formigó en un espai verd que vertebrarà la zona.

Quins criteris han de coexistir en una urbs perquè sigui més habitable?

Al sector immobiliari, quan parlem de sostenibilitat estem acostumats a parlar d'eficiència energètica gairebé exclusivament. És important continuar en aquesta direcció, però també cal anar més enllà i aprofitar aquest moment amb la disponibilitat de fons europeus per repensar els edificis i els espais urbans privats des d'una perspectiva global de sostenibilitat. Crear espais que es converteixen en punt de trobada on les persones vulguin estar i passar-hi el temps lliure. La COVID-19 ens ha recordat el valor real que tenen per a les nostres vides un aire net, els passejos, les bicicletes, la importància dels espais verds, la bellesa de la ciutat, la connexió amb els altres.

Sens dubte, crec que és el moment de treballar per crear les ciutats on volem viure, ja que les decisions que es prenguin avui sobre la ciutat definiran com seran les urbs de demà. Per aconseguir-ho, jo ho veig a través de tres idees senzilles: eficiència, harmonia i inspiració.

L'eficiència és pensar en l'eficiència global. Fer que la construcció funcioni com la naturalesa, minimitzar el desaprofitament, reduir el consum d'aigua i energia, optimitzar els mitjans de transport i integrar solucions digitals per a la connectivitat.

L'harmonia és la integració amb la naturalesa. Buscar millorar la biodiversitat i trobar noves maneres de connectar les persones amb la naturalesa, millorar la seva comoditat i benestar, així com contribuir a la qualitat de l'aire i a mitigar l'efecte de l’illa de calor.

I la inspiració té a veure amb posar les persones al centre, elements com la cultura, donar vida a la ciutat i l'accessibilitat per tal que la ciutat pugui ser gaudida per tothom.

La rehabilitació dels edificis serà decisiva per a la sostenibilitat de les ciutats. Ha arribat el moment que ocupi el lloc que es mereix al sector de l'edificació?

En un estudi publicat recentment per BCG, s'estima que els edificis són responsables de 3,9 Gt de CO2 de les emissions, un 7% de les emissions globals i es calcula una necessitat d'inversió a nivell mundial de 10,7 bilions de dòlars per aconseguir els objectius de descarbonització del 2050. El 20% de la inversió necessària serà a Europa, on el 2030 s’haurien pogut rehabilitar 35 milions d'edificis sobre la base de l'estratègia 'Renovation Wave' en la qual està treballant la Unió Europea.

Actualment, aproximadament el 75% del parc d'edificis és energèticament ineficient i, d’aquests, el 90% es continuaran utilitzant el 2050. La mateixa UE assenyala que només l'1% dels edificis se sotmet a renovacions d'eficiència energètica cada any, per la qual cosa una acció decisiva en rehabilitació és crucial per aconseguir que Europa sigui climàticament neutra el 2050.

Cal dirigir els esforços a aquesta rehabilitació si aspirem a aquesta neutralitat climàtica i també per revitalitzar els centres. Recordem, a més, que la rehabilitació és una palanca important per a la recuperació del país gràcies a la generació d'ocupació.

Part dels fons europeus es destinaran a rehabilitar gairebé mig milió d'habitatges fins el 2023. La subvenció és el vehicle més sostenible d’emprar aquests diners o s'haurien d'articular altres mecanismes que afavorissin un retorn més just?

La Unió Europea ha posat en marxa el 'Plan Next Generation' per contribuir a la recuperació econòmica i la bona notícia és que s'ha confirmat que serà una recuperació verda. Sens dubte, que un 37% dels fons es destini a actuacions alineades amb el 'Green Deal' és una bona notícia. I si dins d'aquest programa s'ha donat prioritat a la renovació d'edificis i també de manera global a l'Agenda Urbana, millor encara.

Si tot això ho conjuguem amb l'experiència que tenim en subvencions per a rehabilitació dels últims anys, sabem que un cavall de batalla a les comunitats és finançar el cost d'aquestes actuacions. Gairebé sempre se subvenciona i es paga quan ja s’ha realitzat la reforma, la qual cosa suposa que els propietaris hagin de pagar per endavant, fet que desmotiva la sol·licitud de les inversions per part de particulars. L'Administració ha de trobar la manera de fer que el finançament de l'obra no sigui un obstacle insalvable, potser fent els pagaments directament a les contractes. Un altre inconvenient és la falta d’informació sobre les subvencions, que no acostuma a arribar de manera directa i àgil als representants de les comunitats de propietaris i als propis ciutadans, així com facilitar les tramitacions i la inclusió de nous conceptes que tenen a veure amb la transformació sostenible global de l'edifici.

El paper de l'Administració és clau i ha de fer la seva part per accelerar la descarbonització. Una de les accions seria col·laborar amb el sector immobiliari per establir un marc normatiu que integri aquestes consideracions i posar en marxa incentius juntament amb el sector financer, com ara hipoteques i línies verdes de crèdit.

L'accessibilitat continua sent oblidada al disseny i rehabilitació dels espais urbans?

L'accessibilitat s'ha vist tradicionalment com un factor potser secundari del disseny. Pensar en espais confortables per a tothom hauria de ser una prioritat. I en el confort, l'accessibilitat és un element clau. Un 10% de la població té problemes d'accessibilitat de manera permanent o en algun moment de la vida. Aquestes persones van acompanyades, a més, de les seves famílies o amics. Crec que és rellevant pensar des dels propis conceptes dels espais i dels edificis, en l'accessibilitat de manera global i amb dissenys atractius integrats plenament, no com una cosa accessòria o pensat estrictament per al compliment legal.

No vull oblidar-me d'un altre aspecte important com és l'accessibilitat en la rehabilitació per evitar que els habitatges sense ascensor es converteixin en presons per a les persones amb dificultats de mobilitat. Cal apostar cada vegada més fermament per les ajudes a instal·lacions d'ascensors en edificis que no en tenen, perquè la sostenibilitat també és accessibilitat.

Quan es pot dir que un edifici és realment sostenible?

Els elements que cal tenir en compte són l'ús de l'energia, l'elecció de materials, la mobilitat i l'accessibilitat, l'aigua, l'ús del sòl, la salut i el benestar o la gestió de residus.

Un edifici sostenible és un edifici que consumeix pocs recursos, integrat a l'espai, que aporta valor a les persones i a l'espai on està integrat, confortable i saludable, que pensa en la naturalesa i també en la bellesa, al qual s'accedeix fàcilment i de manera sostenible.