Catalunya aplica el límit als lloguers al seu territori, però es mostra en contra del sistema utilitzat. El govern català ha interposat un recurs contenciós administratiu contra la resolució del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana que estableix l'índex estatal de referència de preus de lloguer d'habitatge i que serveix per regular el límit màxim que han de pagar els llogaters en els nous contractes d'arrendament a les zones que es declarin mercat residencial tensionat.
Aquest contenciós es presenta després que el 5 d'abril el Departament de Territori enviés un requeriment previ al Ministeri perquè esmenés aquesta resolució i on reclamava la combinació del sistema estatal i l'índex català, tal com ja s'havia acordat a les negociacions prèvies.
Un cop transcorregut un mes des de l'enviament del requeriment sense que el Ministeri hagi donat cap resposta, el govern autonòmic ha elevat la qüestió a l'Audiència Nacional perquè es pronunciï, tal com marca la normativa reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
El Departament recorda que la normativa actual obliga l'estat a aplicar l'índex per àmbits territorials; a tenir en compte els sistemes d'índexs que poguessin existir prèviament a les comunitats autònomes (com és el cas de Catalunya) i a vetllar per la coordinació en l'aplicació dels dos sistemes.
La resolució del Ministeri per la qual es determina el sistema d'índexs de preus de referència es va publicar al BOE el 15 de març d'aquest any. D'aquesta manera, es desenvolupava allò que preveia el reial decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge i de lloguer, on es preveia la creació del sistema estatal d'índexs.
El text mateix de la resolució determina que l'aprovació del sistema estatal d'índexs s'ha de fer "per àmbits territorials". Tot i això, la resolució no inclou cap aplicació territorial ni té en compte els índexs de referència que ja poguessin existir en alguna comunitat autònoma ni cap mecanisme de col·laboració entre els diversos índexs.
“Aquesta absència comporta una vulneració de tota la normativa estatal vigent”, sota el punt de vista de la Generalitat de Catalunya. Així, el reial decret llei de mesures urgents preveu expressament que "en els àmbits territorials respectius, les comunitats autònomes podran definir de manera específica i adaptada al seu territori el seu propi índex de referència".
També la llei pel dret a l'habitatge estatal preveu la coexistència entre índexs estatals i autonòmics, i obliga a la cooperació entre el Ministeri i les comunitats que hagin desenvolupat els seus índexs "per assegurar la col·laboració entre sistemes". Finalment, la Llei d'arrendaments urbans (LAU) preveu la coordinació entre els diferents sistemes i les metodologies desenvolupades per les comunitats autònomes.
És per això que el Departament considera que la resolució del Ministeri suposa una vulneració de l'ordenament jurídic i, per tant, és susceptible de ser anul·lada. El requeriment previ enviat al Ministeri, que ara s'envia també amb el recurs contenciós administratiu, demana modificar la resolució perquè esmenti l'índex de referència autonòmic en coexistència amb l'estatal i prevegi els mecanismes de col·laboració adequats entre els diversos sistemes per determinar el límit màxim del lloguer, tal com s'havia acordat als treballs tècnics que es van dur a terme entre el Departament de Territori i el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana:
- Quan l'índex autonòmic català se situï dins de l'interval establert per l'índex estatal (entre l'inferior i el superior), el límit del preu del lloguer sempre serà el que determini l'índex autonòmic català.
- Quan l'índex autonòmic català se situï fora de l'interval establert per l'índex estatal, s'aplicarà l'interval superior o inferior estatal segons el valor que estigui més proper a l'índex autonòmic català.