Les presses poden comportar errors i errors que repercuteixen a l'hora de calcular la despesa final d'una venda
Vendre
GTRES

Les últimes dades publicades per idealista recullen un increment interanual del 12,8% en el preu de l'habitatge de segona mà durant el mes de maig, fins a assolir un nou màxim històric: 2.391 euros/m².

Malgrat els elevats preus dels immobles, les bones condicions hipotecàries, provocades per les baixades de tipus per part del Banc Central Europeu (BCE), que han situat el preu dels diners en el 2 %, han incentivat els interessats a adquirir un habitatge, fet que ha provocat un increment interanual del 0,4 % en el nombre de compravendes signades el mes d'abril, fins a arribar als 53.589 acords, segons les dades provisionals publicades pel Col·legi de Registradors.

Aquest auge en la demanda ha provocat que molts propietaris hagin venut els seus habitatges en qüestió de setmanes, fins i tot dies. Aquestes presses poden comportar errors i errors que repercuteixen a l'hora de calcular la despesa final d'una venda. Per això, a idealista/news hem recollit els principals errors que es cometen a l'hora de transmetre el teu habitatge.

Tot en regla abans de vendre

És obligatori comptar amb diversos documents indispensables:

  • Certificat energètic: el document que indica el consum d'energia de l'habitatge és obligatori des de l'1 de juny del 2023 i té un preu mitjà aproximat que oscil·la entre els 60 i els 130 euros, ja que cal un tècnic habilitat que s'encarregui del mesurament.
  • Nota simple: el document que s'utilitza per saber si l'habitatge està lliure de càrregues es pot obtenir a través del web del Col·legi de Registradors per 9,2 euros.
  • Cèdula d'habitabilitat: un document obligatori en algunes comunitats que certifica la seguretat i l'habitabilitat de l'habitatge, i que té un cost d'entre 60 i 160 euros.
  • Cancel·lar la hipoteca: en cas que l'immoble compti amb una hipoteca en vigor, aquesta ha de ser liquidada, ja que no es pot vendre un immoble amb càrregues. Té un cost d'entre 400 i 500 euros.

Primer de tot, els impostos

Un cop fixat el preu final d'un habitatge, hi ha una sèrie de càrregues fiscals a pagar per part del venedor si es compleixen certs requisits.

IRPF pel guany patrimonial

En cas que hi hagi un guany patrimonial, és a dir, que el preu de venda sigui més gran que el de compra, s'haurà de pagar IRPF per aquesta quantitat.

  • Guanys de fins a 6.000 euros: 19 % d'IRPF
  • Entre 6.000 i 50.000 euros: 21 % d'IRPF
  • Entre 50.000 i 200.000 euros: 23 % d'IRPF
  • Entre 200.000 i 300.000 euros: 27 % d'IRPF
  • Més de 300.000 euros: 28 % d'IRPF

Tot i això, hi ha certes excepcions per evitar aquest pagament, tal com expliquen des de la immobiliària Gilmar.

  • Reinvertir tot el guany obtingut en un altre habitatge d'ús habitual, és a dir, una casa on s'hagi passat almenys tres anys.
  • Tenir més de 65 anys i que l'habitatge sigui habitual (si la propietat és una segona residència, amb aquest guany s'haurà de contractar una renda vitalícia).
  • Ser una persona dependent.

Plusvàlua municipal

També s'ha de tenir en compte a l'hora de vendre el teu habitatge la plusvàlua municipal, un tribut pertanyent a l'ajuntament que cal abonar en funció de l'augment de valor de l'immoble des del moment de la compra fins a la venda.

Aquest impost el fixa cada ajuntament, per la qual cosa varia en funció de cada consistori.

Errors més comuns que cometen els venedors en calcular les despeses de venda

Dit això, hi ha la possibilitat que un venedor cometi errades a l'hora de vendre el seu habitatge i que aquestes incrementin les despeses calculades per la venda.

Des de Gilmar recomanen estar assessorat en tot moment: "La compra i la venda d'un habitatge són situacions a les quals ens enfrontem vegades comptades a la nostra vida, i entre una transacció i una altra solen passar diversos anys. En aquest temps, la normativa canvia, la fiscalitat varia i els documents necessaris són diferents, per la qual cosa hem de comptar amb l'ajuda d'un professional que ens assessori".

Impost de béns immobles (IBI)

La firma recorda que l'IBI anual de l'immoble recau sobre el que apareix com a titular l'1 de gener. "Molts propietaris creuen que venen la casa i estan exempts de responsabilitats. Hi ha impostos com l'IBI que segueixen recaient sobre el venedor fins a finalitzar l'any, tret que s'arribi a un acord amb el comprador", ha recordat l'expert.

Despeses notarials

Des de Gilmar recorden que un habitatge no es pot traspassar amb càrregues hipotecàries, per la qual cosa, en cas que n'hi hagi, s'han de cancel·lar.

Això implica acudir a notaria per signar l'escriptura de cancel·lació d'hipoteca, una despesa que pot arribar als 500 euros, tot i que tot depèn de les condicions i la quantia pendent.

També s'han de preveure les despeses de la gestoria en el transcurs de la venda, les quals també poden ser assumides pel comprador. Fins i tot les despeses de la immobiliària si optes perquè et gestionin el teu habitatge.

Documents necessaris per a una venda reeixida

Per vendre un habitatge calen alguns documents:

  • És obligatori el certificat d'eficiència energètica.
  • La nota simple que demostri que l'habitatge està lliure de càrregues.
  • Un certificat que garanteixi estar al corrent de pagaments de la comunitat de propietaris, sempre que la casa estigui en una. També és aconsellable atorgar al venedor els estatuts de la comunitat, així com plànols, contractes de serveis, documentació original i tot allò necessari per a l'habitabilitat del nou propietari.
  • Certificat de pagaments de l'IBI.
  • Factures d'aigua, llum i gas, si fossin necessaris.
  • Presentar la cèdula d'habitabilitat.