El Tribunal Constitucional ha decidit estimar parcialment el recurs d'inconstitucionalitat presentat per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Vox al Congrés contra diversos articles i una disposició transitòria de la Llei del Parlament de Catalunya 1/2022, de 3 de març, que modifica diverses normatives per abordar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge. Ha anul·lat el punt referent al valor d'una expropiació forçosa en cas d'incompliment de la funció social de la propietat de l'habitatge. Recordem que aquesta llei ja ha estat sobre la taula d'aquest tribunal i mesos després de la seva entrada en vigor va declarar inconstitucional obligar els grans tenidors a oferir un lloguer social als ocupes abans d'interposar un procés judicial.
La magistrada Laura Díez Bueso ha estat la responsable de la redacció de la sentència. La resolució del Ple reconeix dues qüestions d'ordre competencial; declara inconstitucional un precepte específic de la llei impugnada i ofereix una interpretació compatible amb la Constitució en relació amb un altre.
Un dels articles al punt de mira era el 15.4 de la Llei 4/2016, en la seva versió modificada per la Llei 1/2022, que permetia que, en cas que un propietari no ocupés un habitatge com a residència, es pogués iniciar procediment d'expropiació forçosa, amb una reducció del 50 % del valor de la propietat per al propietari. El Tribunal Constitucional ha considerat que aquest article envaeix competències estatals en matèria d'expropiació forçosa, tal com estableix l'article 149.1.18 de la Constitució espanyola, que atorga a l'Estat la responsabilitat de definir els criteris per determinar el preu just. Per tant, aquesta disposició ha estat declarada inconstitucional i nul·la.
Per això, la sentència declara inconstitucional i nul l'incís de l'article 15.4 de la llei catalana que diu: "el contingut del dret de propietat es redueix en un 50% del valor, la diferència del qual correspon a l'administració expropiant".
El recurs també objectava l'article 6.2 de la Llei 1/2022, que redefineix una infracció greu relacionada amb l'incompliment dels requisits legals per a la proposta de lloguer social. Sota el marc de la Llei 24/2015, hi ha l'obligació de presentar aquesta proposta de lloguer social abans d'iniciar procediments d'execució hipotecària o desnonaments, en casos que afectin famílies sense alternatives residencials. Tot i això, el tribunal ha determinat que l'Estat és l'únic competent per establir les condicions d'accés a aquests processos judicials.
Intervenció administrativa i propietat privada
A la segona part de la sentència, el Tribunal s'endinsa en els aspectes substantius i desestima les restants impugnacions, concloent que no vulneren el dret a la propietat privada, tal com estableix l'article 33 de la Constitució. La llei catalana tipifica com a incompliments de la funció social de la propietat situacions com el manteniment d'habitatges buits injustificadament durant més de dos anys o la desocupació permanent d'un immoble.
En resposta a aquests incompliments, la legislació catalana preveu diversos mecanismes administratius, que van des de requeriments fins a la possibilitat d'imposar multes o procedir a expropiacions temporals en casos específics.
El Tribunal Constitucional no ha trobat que aquestes mesures constitueixin una violació del dret a la propietat privada i ha argumentat que busquen una finalitat legítima connectada amb el dret d'accés a un habitatge digne, tal com es reconeix a l'article 47 de la Constitució. A més, considera que les intervencions proposades no despullen els propietaris de la utilitat de l'habitatge.
La sentència també destaca que les mesures d'intervenció no són desproporcionades ni irraonables, fet que evidencia que equilibren adequadament els fins perseguits amb els mitjans emprats, dins d'un context en què s'atorga un marge ampli al legislador en l'àmbit de les restriccions a la propietat privada.
Finalment, s'ha anunciat vot particular per part dels magistrats Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera, César Tolosa Tribiño i José María Macías Castaño.
Una llei amb alguns preceptes ja declarats inconstitucionals
Pocs mesos després de la seva entrada en vigor el març del 2022 de la Llei del Parlament català, el Constitucional va declarar inconstitucional el precepte que obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social als ocupes abans d'interposar un procés judicial, de la mateixa manera que exigia la detenció dels processos judicials fins que es fes un oferiment d'aquest tipus de lloguer o es proposés la renovació.
Aquesta sentència va posar de manifest que el legislador català ha excedit les competències, tant per vulnerar la competència exclusiva de l'Estat per fixar les bases de les obligacions contractuals com també per pretendre afectar l'àmbit processal establint condicions. A més, aquesta nul·litat comporta la finalització de tots aquells procediments administratius iniciats per no complir aquest requisit esmentat.
Posteriorment, l'octubre del 2024 el Tribunal Constitucional va declarar també inconstitucional i nul·la part de la llei catalana per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge. En concret, va tombar l'obligació d'oferir un lloguer social abans d'interposar una demanda judicial per iniciar un desnonament. Així, va estimar parcialment el recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats, contra el conjunt de la Llei del Parlament de Catalunya 1/2022, de 3 de març, que modifica les normatives 18/2007, 24/2015 i 4/2016, per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge, i, subsidiàriament, contra els articles 1.1, 1.3, 7, 8, 9.2, 10, 11, 12 i la disposició transitòria.
El Constitucional tomba l'obligació d'oferir lloguer social abans de desnonar a Catalunya
El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional i nul·la una part de la llei catalana per fer front a l'emergència en l'àmbit de l'habitatge. En concret, ha tombat l'obligació d'oferir un lloguer social abans d'interposar una demanda judicial per iniciar un desnonament.
Viure al Passeig de Gràcia: així és el carrer més elegant de Barcelona
Caminar pel passeig de Gràcia és endinsar-se en l'essència mateixa de l'estil modern de Barcelona: façanes modernistes, botigues de luxe i una energia cosmopolita que combina història amb sofisticació. Aquest emblemàtic bulevard s'ha consolidat com l'epicentre del luxe a la capital catalana.
Aquests són els pobles medievals més bonics per visitar a Girona
Girona amaga pobles medievals plens d'història i encant, on els carrers i monuments conserven l'esperit de segles passats. Visitar aquests llocs és una oportunitat per descobrir tradicions i paisatges únics que mantenen viu el passat al present. Si vols descobrir el patrimoni que atresora aquesta província, descobreix els millors pobles medievals de Girona.
Garantia de llogater: què és, per a què serveix i com calcular l'assegurança
Al mercat del lloguer, la seguretat i la confiança en cada operació són clau per a propietaris, agències i llogaters. Per això, idealista i Aserta llancen la nova assegurança garantia de llogater, un producte innovador, exclusiu i especialment dissenyat per donar tranquil·litat i equilibri a totes les parts.
El living a Catalunya: quin tipus creix més i quin és més rendible
Fa uns anys que el living es manté fort, especialment a les grans ciutats. Per a molts inversors és una aposta segura. Ara bé, trobem diversos tipus de living: coliving, sènior living, build to rent..., i no tots estan donant els mateixos resultats en inversió: quin és el que més s'estén a Catalunya i el considerat més rendible?
Tres experts immobiliaris expliquen l'apgeu dels lloguers de temporada a Barcelona
Els lloguers de temporada continuen augmentant a Espanya. El segon trimestre del 2025, el pes d'aquest tipus de lloguers (diferent dels turístics) va arribar fins el 15% del mercat, amb un increment interanual de l'oferta del 26%. A destacar que, a Barcelona, el 49% dels habitatges que s'ofereixen ho fan de lloguer de temporada. Els professionals immobiliaris donen a conèixer el perquè d'aquest augment que sembla anar a més.
De Barcelona a Sitges: vet aquí les cases amb més valor de la costa catalana
La costa catalana reivindica la seva importància gràcies a albergar algunes de cases més cares de tot Espanya. Serveis de primera, un paisatge envejable i immobles d'alta rendibilitat són raons per les quals cada cop més persones inverteixen en aquesta zona.